Els noms dels carrers

Mirin si no la barrabassada que li volen fer a l'artista de la Catalunya Nord, Arístides Maillol, considerat el millor escultor del seu temps i figura clau del Noucentisme, en suggerir el Futbol Club Barcelona de canviar el nom del carrer que li és dedicat pel de l'entrenador Johan Cruyff, que mèrits esportius a part, no es recorda que mai hagués parlat un borrall de català.

Els noms dels carrers sempre han estat polèmics. Entenc, això sí, la substitució de noms de personatges franquistes, que ofenen la democràcia.

Però, sense caure en el fet eclèctic d'anomenar els carrers amb números, tal com fan a Nova York, els hi he de confessar que a mi sempre m'han agradat els noms més poètics, com els carrers amb noms de flors que rodegen la rambla del Jardí de Valldoreix, o els "decididament poètics" del barri de Coll Favà. O bé aquells substantius que fan córrer la imaginació o aquells topònims que ens reconcilien amb el poble que vàrem ser: carrer de la Sort, del Migdia, de Miralluny, de Xerric, del Pla de la Pagesa, dels tres Pous, de les Escaletes...

Mirant el nomenclàtor de Sant Cugat, pel meu gust, trobo que hi ha massa sants i poques dones. La pintora i rapsode Teresa Farrés seria una bona opció per un carrer amb nom de dona a la ciutat i el fotògraf social i actor Joan Llamas, que en fou deixeble, en seria una altra, perquè si un deure té cada ciutat, és la de posar als seus carrers els noms de ciutadans il·lustres.

Ara que han transcorregut 10 anys de la mort de Joan LLamas, des dels Amics de Pedra i Sang hem engegat una iniciativa per demanar a l'Ajuntament el nom d'un carrer amb el nom de tan destacat i estimat personatge de la ciutat. Si ens voleu fer costat, podeu signar a la Casa de Cultura.