Els descontenidors

Em refereixo, òbviament, al fet que la gent cada cop és més conscient que només tenim un planeta, que aquest no aguanta tot el que li fem i que, si no anem amb compte, les futures generacions es poden trobar amb un planeta de merda, i mai millor dit.

En el marc d’aquesta reflexió, també podem estar d’acord que un dels aspectes que més ha avançat, i probablement en el que l’Administració ha posat més cura, és la recollida i el reciclatge de les sobres de tot tipus. Tota una altra qüestió, a la que aquí no hi entraré, és que no hi ha millor reciclatge que aquell que no es produeix, és a dir, que el millor és no generar deixalles o sobres. Però això ens situa en la reflexió d’un necessari nou model de producció i de consum.

Diuen les enquestes, i no tinc motius per no prendre-me-les seriosament, que Sant Cugat va pel bon camí pel que fa al compliment de bona part dels paràmetres que ens anem marcant col·lectivament pel que fa a reciclatge. Sembla que tenim una producció de residus per sota de la mitjana catalana i que ja hem assolit els objectius fixats per al 2020 en matèria de residus orgànics i vidre, però que anem una mica coixos pel que fa a plàstic, brics, llaunes i paper i cartó. I aquest últim residu em serveix per anar entrant en matèria. Certament, les xifres de recollida de paper i cartó són fluixes, però això no és un fet exclusivament santcugatenc. Hom sap que el reciclatge d’aquest component segueix vies informals, és a dir, no institucionals. Hi ha gent que es dedica a buidar contenidors de cartó i paper per treure’s uns euros i anar tirant. No tinc res especial a dir-hi.

Sí que hi ha un tema sobre el qual tinc quelcom a dir-hi: l’incivisme abocador. Hom pot entendre que alguna vegada quedi una bossa fora del contenidor o uns cartons, per allò que la persona en qüestió té dificultats per abocar-la o perquè el contenidor és ple. Però, tot una altra cosa és deixar les restes descaradament fora dels contenidors. I per la senzilla raó que no hi caben, perquè el contenidor no està pensat per a elles. Si hom es passeja per Sant Cugat, l’abast de la tragèdia no té fronteres clares, pot adonar-se’n de la manca de respecte cívic que tenen algunes persones.

Al costat dels contenidors, i no tant al costat, podem trobar mobles de tot tipus, matalassos, somiers i altres artefactes, inclosos electrodomèstics. A aquestes altures és bastant improbable que hom no hagi sentit parlar de les deixalleries o de la recollida d’objectes casa per casa. Estem davant d’una qüestió de pura mandra i de manca de civisme. És cert, que a la curta o a la llarga, molts d’aquests objectes són reciclats per vies no previstes, però mentre resten a la vorera, a la plaça o al carrer, fan nosa i fàstic.

Sé que no és fàcil, però caldria fer una tasca precisa i conscienciosa de persecució d’aquest incivisme. El bon ús dels contenidors, i la bona nota que ens pugui donar això com a ciutat, no pot anar acompanyat de l’ús incívic dels descontenidors, és a dir, dels espais que els envolten; espais, no ho oblidem, públics i de tota la ciutadania.