Els obstacles invisibles

Esperem que la nova ordenança de terrasses, tingui una mirada social, cap als col·lectius més vulnerables

El més passat, l’estimat Victor Alexandre, ens feia reflexionar, ara que s’apropa el bon temps, sobre els horaris i usos de les terrasses, i del nou sistema de sensors instal·lats als fanals.

Vaig trobar a faltar, que parlés de les terrasses, però amb una visió d’accessibilitat. Aquest problema, dura tot l’any, no només a l’estiu.

Segona l’ordenança municipal de terrasses de Barcelona, els establiments i/o comerços han de deixar un espai lliure de pas per als vianants entre la façana i la terrassa no inferior al 50 per cent de l’ample total de la vorera, amb un mínim d’1,80 metres. Actualment, poques o cap terrassa a Sant Cugat, compliria aquesta norma. Una persona invident o amb visió reduïda, li és molt important, tenir la façana alliberada, per poder avançar i desplaçar-se.

A banda de les terrasses, les façanes estan plena d’obstacles. Feu un dia una prova, i caminant i  intenteu arribar, des de l’estació del centre fins al Monestir, amb els ulls tapats i amb un pal...marquesines que anuncien l’horari del proper partit de fútbol, gerros decoratius, amb canyes de bambú, jardineres de fusta, tarimes amb el menú del dia...

Les darreres obres de vianització, dels carrers de Sant Medir i Balmes, amb la instal·lació d’encaminadors, són un bon exemple, d’obra nova pensada en clau d’accessibilitat.

Esperem que la nova ordenança de terrasses, tingui una mirada social, cap als col·lectius més vulnerables.

 
Comentaris

Destaquem