Qui embruta

Darrerament s'ha instal·lat un corrent d'opinió que diu que la ciutat està més bruta i deixada que abans. Aquesta percepció no afecta tan sols Sant Cugat, també s'escolta a Barcelona i altres ciutats de l'entorn. És cert? No ho sé, la veritat. Fa nou anys que visc a Sant Cugat i no tinc prou elements de judici per assegurar-ho amb la contundència que ho fan alguns. Entrem en el terreny sempre fangós de les percepcions: a algú li semblarà que sí, a altres que no. Més enllà d'això, doncs, el que sí que podem fer per endreçar el debat i no parar bojos, és mirar d'establir responsabilitats. En té l'Ajuntament, en la neteja i manteniment dels carrers? És evident que sí. És un servei que li pertoca i que ha de mirar de complir amb recursos, eficàcia i eficiència. Li hem d'exigir que ho faci bé, d'acord. Però, i la ciutadania? Que té responsabilitat? I tant que sí, també, i molta. Ja pot córrer l'Ajuntament a ruixar carrers, recollir fulles caigudes dels arbres o caquetes de gos o el que sigui, que serà del tot inútil si no aconseguim també una ciutadania que no embruti. Sant Cugat ha crescut i creix. Cada cop som més gent a la ciutat i cal que ens en corresponsabilitzem. Les ciutats grans (anem com un coet cap als 100.000 habitants?) ja ho tenen això, amics i amigues: són brutes. És culpa només de l'ajuntament de torn? Doncs no. No s'hi val queixar-se de mena de la brutícia i després llençar la brossa fora del contenidor, els mobles i trastos quan no toca o els papers a terra, com fan molts. És cosa de tots, la brutícia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.