El Diumenge de Rams ens va deixar en Jordi Muñoz-Castanyer, l'ànima de Can Castanyer. En Jordi era un senyor de Barcelona. Una persona honorable i, a la vegada, humil i propera. Una persona que mai no va renunciar a les seves arrels pageses i santcugatenques. Havia traspassat la barrera dels noranta anys, però fins fa poc se'l veia ferm i interessat per tot el que passava a la nostra ciutat.
Mai no faltava als actes del Grup d'Estudis Locals, del qual era soci. A l'assemblea anual del 26 de març el vam trobar a faltar, no sabíem que aquell dia havia patit un ictus. La seva mort ens ha agafat a tots per sorpresa i ens ha afectat molt. Vaig conèixer en Jordi fa anys, ens va venir a veure al local del GEL per demanar suport perquè l'Ajuntament l'ajudés a refer l'església de Santa Maria de Campanyà, el sostre de la qual havia patit greus desperfectes. Des d'aleshores hem estat en contacte i hem compartit bons moments.
Anar a la masia era tot un esdeveniment. Sempre estava disposat a ensenyar-la, així com l'església, a tothom. Mai no faltava el fuet i el porró de vi, era la seva manera de dir que aquella era una casa pagesa. Des del GEL hem intentat acompanyar-lo en la seva tasca incansable per conservar el patrimoni Castanyer: la masia, l'església i l'arxiu familiar. Amb la seva esposa formava una parella entranyable. Crec que l'estima i el respecte han estat mutus. Sempre m'he sentit honorat de gaudir de la seva amistat, així com els altres companys del GEL. El trobarem a faltar, però sempre ens quedarà el record d'un home íntegre. D'una persona bona, en definitiva.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok