Ens cal més...

'La consideració que es té de l'Ajuntament, tot i la seva proximitat funcional, es veu i se sent llunyana al dia a dia de la ciutadania, a les seves preocupacions i problemes'

La quotidianitat de la vida del municipi, especialment la del barri on visc, fa que te n'adonis, que alguna cosa falla en la nostra comunicació amb l'Ajuntament i a l'inrevés. Potser és la consideració que es té d'aquesta institució, que tot i la seva proximitat funcional, es veu i se sent llunyana al dia a dia de la ciutadania, a les seves preocupacions i problemes.

També pot atribuir-se que se'l veu com un ens per fer política en general, i no per aplicar-la en particular. Així s'escolten i llegeixen molts manifestos abstractes, de coses que ben segur existeixen i passen en el món, però massa vegades no han estat ni tan sols ponderades per la realitat municipal.

Es parla de grans temes amb posat parlamentari/ària i no de regidora/or i, per tant, una cosa és el problema de la sequera en Catalunya, i altre és l'abastiment/ús i la seva política de gestió de l'aigua, basada en la sobrietat i eficiència per i en Sant Cugat.

Es generen estructures participatives, massa buides de representativitat real del barri on s'apliquen, i com que es veu que no ho són prou, es planteja el populisme de la reunió directa ciutadà de peu amb ciutadà alcalde. Un gran i greu error, en fons i forma. Un ciutadà no és la ciutat i la ciutat no pot fer invisible al ciutadà.

També la ciutadania tendeix als rumors, al diuen, diuen, diuen, a la calúmnia que alguna cosa queda, al queixar-se, a la desqualificació sense més motius que la subjectivitat, als renecs sense més explicació i funció que reduir la ràbia i la desconsideració respecte de fets massa cops molt subjectius i particulars. A més aquest malestar no es canalitza ni en fons ni forma en els diferents canals adients que hi ha en l'Ajuntament, per atendre a la ciutadania.

És important, doncs, potser no tant repensar, com aplicar de la manera més operativa possible la participació ciutadana en les vies ja establertes, com són les Assemblees Ciutadanes, els Consells de barri, el Consell de Ciutat, en tota la cadena de valor, des de la detecció d'un problema /opció fins a la seva aplicació i validació. També, per part de la ciutadania cal recuperar l'associacionisme actiu, transversal, divers...

Cal fer-ho, perquè a la fi, el municipi el constitueix en els seus habitants com un tot divers.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem