Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Jordi Puigneró. Tinent d’alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia
“A Sant Cugat encara hi ha massa reticències a l’hora de pagar per aparcar”
D’ençà de l’inici de la vianantització ara fa 10 anys, l’aparcament gratuït al centre ha anat disminuint (no pas l’aparcament total, que ha augmentat), i això s’ha fet per prioritzar el vianant i canviar els hàbits de mobilitat dels santcugatencs i convertir el centre en un lloc on passejar i comprar. Si mirem les xifres dels darrers dos anys comprovarem que l’aparcament en superfície ha augmentat al centre un total de 84 places i que els 8 aparcaments soterrats que tenim al nucli mai han penjat el cartell de ‘ple’. Per tant, si els ciutadans creuen que aparcar al centre és complicat, però en canvi les dades diuen que hi ha més places que mai, estem davant d’un problema de comunicació o de resistència al canvi? Segurament serà una combinació d’ambdues, però segur que no és per manca d’aparcament. El problema de fons és que, a Sant Cugat, encara hi ha massa reticències a l’hora de pagar per aparcar. Quelcom que no ens plantegem si anem amb cotxe a Barcelona, Sabadell o Terrassa.
Francesc Castanyer. Periodista
“Els pàrquings són especialment cars i les zones blaves suposen un alt risc d’acabar multat”
La meva rutina diària passa per agafar el cotxe i fer trajectes d’anada i tornada de Mataró a Sant Cugat. Representen tres quarts d’hora mal comptats, preferiblement per l’A-7 per estalviar les retencions matinals que es formen a l’entrada de Barcelona (tot i que han disminuït per efecte de la crisi). Qualsevol esperança d’aparcar pel centre sense pagar s’acaba perdent a base de fer voltes pel laberint que finalment t’acaba expulsant cap als afores. L’alternativa d’aparcar al centre són els pàrquings i zones blaves, que n’hi ha i forces. Però els pàrquings són especialment cars i les zones blaves suposen un alt risc d’acabar multat per no renovar el tiquet entre gestió i gestió professional. Com gairebé a tot arreu, aparcar implica pagar. L’únic factor que pot ajudar l’economia domèstica és el temps. Si es té temps no és difícil trobar aparcament gratuït a Sant Cugat. Hi ha alguns punts estratègics que la paciència i la pràctica ajuden a detectar. Millor no donar pistes, aquest és un bé escàs que cal preservar.
“A Sant Cugat encara hi ha massa reticències a l’hora de pagar per aparcar”
D’ençà de l’inici de la vianantització ara fa 10 anys, l’aparcament gratuït al centre ha anat disminuint (no pas l’aparcament total, que ha augmentat), i això s’ha fet per prioritzar el vianant i canviar els hàbits de mobilitat dels santcugatencs i convertir el centre en un lloc on passejar i comprar. Si mirem les xifres dels darrers dos anys comprovarem que l’aparcament en superfície ha augmentat al centre un total de 84 places i que els 8 aparcaments soterrats que tenim al nucli mai han penjat el cartell de ‘ple’. Per tant, si els ciutadans creuen que aparcar al centre és complicat, però en canvi les dades diuen que hi ha més places que mai, estem davant d’un problema de comunicació o de resistència al canvi? Segurament serà una combinació d’ambdues, però segur que no és per manca d’aparcament. El problema de fons és que, a Sant Cugat, encara hi ha massa reticències a l’hora de pagar per aparcar. Quelcom que no ens plantegem si anem amb cotxe a Barcelona, Sabadell o Terrassa.
Francesc Castanyer. Periodista
“Els pàrquings són especialment cars i les zones blaves suposen un alt risc d’acabar multat”
La meva rutina diària passa per agafar el cotxe i fer trajectes d’anada i tornada de Mataró a Sant Cugat. Representen tres quarts d’hora mal comptats, preferiblement per l’A-7 per estalviar les retencions matinals que es formen a l’entrada de Barcelona (tot i que han disminuït per efecte de la crisi). Qualsevol esperança d’aparcar pel centre sense pagar s’acaba perdent a base de fer voltes pel laberint que finalment t’acaba expulsant cap als afores. L’alternativa d’aparcar al centre són els pàrquings i zones blaves, que n’hi ha i forces. Però els pàrquings són especialment cars i les zones blaves suposen un alt risc d’acabar multat per no renovar el tiquet entre gestió i gestió professional. Com gairebé a tot arreu, aparcar implica pagar. L’únic factor que pot ajudar l’economia domèstica és el temps. Si es té temps no és difícil trobar aparcament gratuït a Sant Cugat. Hi ha alguns punts estratègics que la paciència i la pràctica ajuden a detectar. Millor no donar pistes, aquest és un bé escàs que cal preservar.