Escletxa social

'La COVID-19 ha obligat a escoles i mestres a fer esforços ingents, i repensar les metodologies i formes d'educar'

Aquest curs 2020-21 i òbviament el final del curs passat ha esdevingut i esdevindrà pel món de l'educació un punt d'inflexió, un abans i un després que caldrà pair i reflexionar amb calma i serenitat quan aquesta pandèmia interminable ens ho permeti.

La COVID-19 ha obligat a escoles i mestres a fer esforços ingents, i repensar les metodologies i formes d'educar. Hi ha hagut centres molt ben preparats on han pogut adaptar de forma eficaç i ràpida a la situació actual, i d'altres que els ha agafat a peu canviat.

Podem pensar que l'educació a distància forma part del futur de l'escola, però aquesta crisi ha fet aflorar unes xifres socials preocupants; segons l'informe anual del Síndic de Greuges sobre la infància, només 1 de cada 4 llars amb rendes baixes a Catalunya estaven equipades perquè els seus infants poguessin seguir un model d'ensenyament virtual.

L'escletxa social s'ha vist evidenciada entre l'escola pública i l'escola privada i concertada, i això ens obliga un cop més a reflexionar sobre el paper i els recursos de l'ensenyament públic a Catalunya.

I aquest exemple només és la punta de l'iceberg. Quan parlem d'educació i de les escoles, també hem de parlar de l'acompanyament emocional, una assignatura pendent a molts centres educatius (abans i després de la pandèmia) que ha generat una doble dificultat fer-ho a través d'una pantalla o d'un telèfon.

 
 
Comentaris

Destaquem