Espanya ens roba

La culpa que Catalunya estigui patint una crisi és perquè formem part d’Espanya. Si patim problemes mediambientals és per culpa que formem part d’Espanya, si el nostre Govern de dretes aplica les pitjors retallades socials que mai en democràcia hem patit, és perquè estem a Espanya. Així amb tot el que podem imaginar.

Aquest costum el podem trobar, també, en format humorístic. Crec recordar que el passat mes de desembre vaig poder llegir a Facebook un acudit de caire independentista. Explicava la situació d’una senyora que anava al banc perquè s’havia adonat que cada mes li treien una quantitat important de diners del seu compte corrent. La explicació que li donen des de la seva sucursal és que ha contractat un producte financer que es diu Llibreta Espanya on cada mes ella ha d’ingressar els diners. La senyora indignada diu que ella no ha contractat cap llibreta. Des del banc li diuen que és només pel fet de ser català. L’acudit continua explicant que la indignada senyora pregunta en què s’utilitzen aquest diners. La resposta que rep des del banc és que aquests diners són per comprar ordinadors als nens i nenes d’Extremadura, per fer carreteres de franc a Espanya, etc... La senyora cada vegada més indignada comenta que els seus fills no tenen ordinadors, que totes les nostres autopistes són de peatges, etc. Reclama que els seus diners es quedin per als de casa! La conclusió d’aquest acudit, acaba sent, com no pot ser d’una altra manera: Espanya ens roba.

Un altre exemple bastant il·lustratiu, d’aquesta propaganda és la que ens ofereix l’anomenat Cercle Català de Negocis, amb tot el seu argumentari on, entre altres coses, es carreguen el principi de progressivitat fiscal, i ens venen a explicar el que ells anomenen la Nomina Catalana. Si no recordo malament van venir a la nostra ciutat, concretament al CPA, a explicar aquesta nomina catalana. Resulta que amb la independència els treballadors catalans guanyaríem una milionada cada mes per la mateixa feina! Però no es queden aquí, continuen dient que si Catalunya fos independent podríem fer un hospital diari, un munt d’autopistes cada dia, podríem fer una escola a cada cantonada, repartiríem mil euros a cada persona, les pensions s’incrementarien en mil dos-cents euros, tots els joves tindríem pis, seriem feliços, menjaríem perdius i tot això pagant menys impostos! Heu vist que fàcil, sort que els tenim a ells...

Els exemples anteriors són una petita mostra, de la bola que cada dia uns i altres fomenten de forma malintencionada. Vull separar en dos parts aquest missatge econòmic a favor de la independència. Per un costat tenim el discurs i per altra bada tenim l’argument que sustenta el discurs. És a dir, el discurs és a favor de la independència i l’argument que el sustenta és l’econòmic/fiscal. El discurs independentista, tot i no estar d’acord és plenament respectable, però atenció amb l’orientació que donen a l’argument.

Breument. L’argument és que Espanya ens treu els nostres diners per a aprofitar-se de nosaltres, que ens treu els nostres diners de males maneres i que de tot el nostre esforç viuen els ganduls dels espanyols... Apa aquí! Ara bé, aquest argument és sense anar més lluny el mateix que utilitza, per exemple, PxC en contra dels immigrants. El seu discurs no és, en aquest cas independentista El seu és un discurs xenòfob, però l’argument que sosté aquest discurs és exactament el mateix, mireu: els immigrants ens treuen les ajudes, els immigrants s’aprofiten del nostre treball, venen aquí per aprofitar-se dels serveis públics, no volen treballar, etc... Exactament igual que l’anterior però amb un altre “enemic”.

Uns culpen a Espanya de tots els mals i els altres als immigrants. Però els dos amb el mateix argument. Aquest discurs serà molt independentista, però no és gens ni mica d’esquerres, progressista ni republicà.

Segueix @davidgutierrezl al twitter