Esport post COVID-19 en el municipi

La quotidianitat, quan arribi, serà diferent de com la coneixíem, pel que ens diuen, però sobretot per lògica. Amb la taxa d'atur, els baixos ingressos mensuals, els efectes morals, psicològics i físics del confinament i la incertesa vers el futur, que hi haurà, res serà el mateix.

Així, entre altres temes, cal començar a considerar que passarà amb l'esport del municipi, ja que tan sols fent una anàlisi profunda, ample i possiblement que es projecti més enllà dels clubs, es podran dissenyar solucions funcionals d'abast general.

En una situació en què tothom necessitarà fer esport per recuperar-se de les seqüeles del confinament, hi ha suficients instal·lacions, més quan les densitats humanes permeses seran molt més baixes?

Amb unes condicions sociolaborals com les que es preveuen, no poden ampliar-se les franges horàries de funcionament de les mateixes? Podran els clubs subsistir com fins ara, amb una massa social més empobrida?

Es considerarà la pràctica esportiva, com una activitat saludable bàsica i per tant, rebrà important ajudes des de l'administració i si és així, els clubs han de seguir essent entitats lliures o concertades?

Té lògica seguir assumint esport professional i també, no forà normal, tornar al voluntarisme per ajudar als entrenadors professionals? Amb les regulacions que expliquen, es podrà fer esport d'equip i de contacte? Les Federacions estaran al servei dels clubs i esportistes o seguiran essent un embornal de recursos per fer ves a saber?

Són moltes preguntes, però en un sentit estricte, l'esport en el poble és i serà necessari per tothom, cal doncs cercar solucions amb igualtat, solidaritat, justícia i sentit comú.