Esport per tothom, tothom, de ben cert

Interessant jornada organitzada per Sant Cugat Creix, i molt especialment per Àlex López, respecte de l'esport adaptat i inclusiu. M'ha servit per comprendre que aquests dos mots descriuen persones amb mancances, disfuncions, desequilibris respecte de les característiques mitjanes, amb la seva variabilitat estadística, de la població.

Més info: SantCugatCreix reflexiona sobre l’esport adaptat i inclusiu com a eina de canvi social

Aquest va ser, per mi, un punt important, ja que, a part de les conseqüències personals de i per cadascú, en l'àmbit social, qui no té alguna necessitat adaptativa per estar plenament inclòs en la societat? Penso que la majoria, amb tota la variabilitat pròpia de la sociobiologia, han mostrat que necessiten, actuen, senten i es beneficien de l'esport com la resta de població, però amb més dificultats i menys suport des de la societat.

M'han tornat a mostrar que l'esport és salut integral de cos, persona i societat, i que aquest, l'esport de base, l'amateur, el no competitiu, és l'autèntic. És important valorar en la seva justa mesura l'esport professional, que mirem molts, fan pocs i s'enriqueixen d'aquest, uns quants, ja que, a part de qüestions econòmiques, encobreix l'autèntic esport.

Cal un esport desenvolupat entre tots i per tothom, més enllà dels clubs i/o entitats esportives, gestionat per professionals de la salut, que segons l'OMS en la seva declaració inicial de 1947, diu que la salut "és un estat de benestar físic, mental i social complet, i no només l'absència d'afeccions o malalties". El mot tothom ha de ser el que representa, just el que l'altre dia ens explicaven els ponents.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.