Estigmatisme juvenil

Article d'opinió de Barril posant en dubte l'estigmatització que reben els joves com a principals causants de contagis de la COVID-19

Ser jove i viure l'adolescència, un record apassionant per alguns o un malson per alguns altres. "Qui pogués tornar als 20 anys!" diuen alguns... Malgrat això, criticar o llençar dards contra els joves, és una pràctica fàcil.

"Els joves són uns irresponsables, els joves només saben jugar amb pantalles, els joves no saben el que és el sacrifici..." És el sector de la població més estigmatitzat. Mun Sim Lai, funcionària d'assumptes de població de l'ONU ha dit recentment que els joves contrauen el virus i no moren, però són els que ho propaguen a la gent gran. 

Això és cert en tot el món. Des de les Nacions Unides han analitzat les dades de 55 països (fins a l'1 de setembre de 2020) i només un 12% dels contagis confirmats de COVID-19 i un 66% de les morts pertanyen al col·lectiu de majors de 65 anys. Davant d'aquesta dada, els menors de 44 anys representen el 60% dels casos i un 7% de les morts.

Doncs ja ho tenim resolt, apliquem un "toc de queda" per evitar que els joves facin botellades al carrer i s'ha acabat el problema, ergo la culpa de la pandèmia la tenen els joves. Quantes persones, no tan joves, han fet festes privades (a Sant Cugat també) sense respectar les mesures de seguretat, ni control d'aforament? Aquest estiu, quan anàvem a les terrasses i abans de seure ja ens trèiem les mascaretes? Només ho feien els joves? Desenes de cotxes (molts santcugatencs) al Berguedà buscant bolets, són només adolescents embogits?

El toc de queda no baixa les ràtios de les escoles, no posa més personal sanitari als centres de salut, no ajuda a pagar els lloguers a les famílies més vulnerables ni dona suport a autònoms i PIMES.

 
 
Comentaris

Destaquem