Què farem dels joves!

'Si volem una convivència humana mereixedora d'aquest nom, ens cal avançar vers una societat més disciplinada, més autodisciplinada'

Se sol dir que la joventut és una malaltia que es cura amb els anys. En tot cas, és una malaltia que no es viu de la mateixa manera quan es pateix que quan s'observa amb una certa perspectiva, com és el cas de les persones com jo que ja enfilem la darrera recta de la nostra vida. Encara que per resumir podríem parlar, senzillament, de diferències generacionals.

Això ve a tomb d'una experiència que podríem qualificar d'anècdota, però que a mi em va fer reflexionar. D'antuvi reconec que el que ara diré em pot fer mereixedor de la qualificació de carca. En soc conscient, però no per això deixaré d'escriure les quatre línies que tinc pensades.

Fa poques setmanes em vaig desplaçar amb els FGC a la Mútua de Terrassa. Durant el viatge vaig observar que molts joves –i alguns no tan joves, tot cal dir-ho- no portaven posada la mascareta. Això malgrat que pels altaveus anaven repetint que als trens i les estacions dels FGC cal portar correctament la mascareta. A la tornada es va tornar a repetir la jugada. En una de les estacions va pujar un grup d'alumnes d'un col·legi d'alt standing, amb el seu uniforme ells! Cap no portava la mascareta posada. També podria referir-me a l'ús que es fa dels seients reservats a persones que ho necessiten. Però ho deixo aquí.

Com he dit, és només una anècdota. Però marca categoria. A ningú no se li escapa que, si volem una convivència humana mereixedora d'aquest nom, ens cal avançar vers una societat més disciplinada, més autodisciplinada. Només em caldria referir-me al canvi climàtic per aportar arguments de pes al respecte. I no són poques les actituds ciutadanes i polítiques que no apunten precisament vers aquesta direcció, sinó tot el contrari.

La manca de disciplina o control implica sempre una certa manca de respecte envers els nostres conciutadans i aquesta manca de respecte és una derivada d'un capteniment desgraciadament cada cop més estès: la manca d'empatia social. Hi hauríem de reflexionar tots plegats.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem