Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Oriol Saltor, Músic i veí de Volpelleres
“L’ambient a la plaça d’Octavià o de Barcelona és més familiar, més adequat per si hi vas amb nens”
Prefereixo que els concerts es facin al centre perquè la gran majoria hi pot anar caminant. Penso, també, que l’ambient que es respira en els concerts a la plaça d’Octavià o a la plaça de Barcelona, per exemple, és molt diferent que quan són als afores...
És un ambient molt més familiar, més adequat per si hi vas amb nens, pots prendre alguna cosa als bars del voltant i ho trobo molt més agradable. Entenc que el soroll és un inconvenient pels veïns però penso que si es va canviant la ubicació dels concerts en les diferents places que tenim tampoc suposa un sacrifici tan gran.
Viure al centre té l’avantatge que no necessites el cotxe per anar a comprar, per anar a dinar fora, etc. I té l’inconvenient que hi ha més soroll degut a les activitats culturals, esportives i socials que es fan. Un altre tema també que m’ha sorprès és la normativa de limitar a 96 dB la pressió sonora dels concerts; és tan poca la pressió que fa que perdin molta part del seu encant.
Josep M. Jaumà, Escriptor i veí de la plaça d’Octavià
“El dret a fer festes, concerts, etc., no pot ser negociat amb el dret a la tranquil·litat de casa” teva”
La tranquil·litat quan ets a casa no pot ser intercanviada per cap altra cosa. O no? Dret a no ser molestat pel soroll dels veïns, del carrer (terrasses, etc.), i encara menys pel corcó continu, durant hores i hores, d’una banda de rock. El dret d’altres ciutadans a fer festes, concerts, etc., no pot ser negociat amb el dret a la tranquil·litat dintre de casa teva.
No em sembla just l’argument que es va emprar per redactar el Pacte per la Nit que contraposava “el meu dret contra el teu”: deia que uns renunciaven a fer soroll (si és que se’n pot dir soroll al que és més aviat un eixordar les oïdes) fins no sé quina hora (el pacte deia textualment fins a les 2 o les 3 de la matinada, com una gran concessió!!!), a canvi que els altres renunciessin a tantes hores de son perquè “l’endemà és dissabte o diumenge i no cal anar a treballar”.
Quin argument! Les persones no són persones, només són treballadors. És com si l’arrossada a la plaça de Barcelona s’hagués de fer a canvi que els seus veïns no mengessin aquell dia perquè ja mengen els altres dies de la setmana!
“L’ambient a la plaça d’Octavià o de Barcelona és més familiar, més adequat per si hi vas amb nens”
Prefereixo que els concerts es facin al centre perquè la gran majoria hi pot anar caminant. Penso, també, que l’ambient que es respira en els concerts a la plaça d’Octavià o a la plaça de Barcelona, per exemple, és molt diferent que quan són als afores...
És un ambient molt més familiar, més adequat per si hi vas amb nens, pots prendre alguna cosa als bars del voltant i ho trobo molt més agradable. Entenc que el soroll és un inconvenient pels veïns però penso que si es va canviant la ubicació dels concerts en les diferents places que tenim tampoc suposa un sacrifici tan gran.
Viure al centre té l’avantatge que no necessites el cotxe per anar a comprar, per anar a dinar fora, etc. I té l’inconvenient que hi ha més soroll degut a les activitats culturals, esportives i socials que es fan. Un altre tema també que m’ha sorprès és la normativa de limitar a 96 dB la pressió sonora dels concerts; és tan poca la pressió que fa que perdin molta part del seu encant.
Josep M. Jaumà, Escriptor i veí de la plaça d’Octavià
“El dret a fer festes, concerts, etc., no pot ser negociat amb el dret a la tranquil·litat de casa” teva”
La tranquil·litat quan ets a casa no pot ser intercanviada per cap altra cosa. O no? Dret a no ser molestat pel soroll dels veïns, del carrer (terrasses, etc.), i encara menys pel corcó continu, durant hores i hores, d’una banda de rock. El dret d’altres ciutadans a fer festes, concerts, etc., no pot ser negociat amb el dret a la tranquil·litat dintre de casa teva.
No em sembla just l’argument que es va emprar per redactar el Pacte per la Nit que contraposava “el meu dret contra el teu”: deia que uns renunciaven a fer soroll (si és que se’n pot dir soroll al que és més aviat un eixordar les oïdes) fins no sé quina hora (el pacte deia textualment fins a les 2 o les 3 de la matinada, com una gran concessió!!!), a canvi que els altres renunciessin a tantes hores de son perquè “l’endemà és dissabte o diumenge i no cal anar a treballar”.
Quin argument! Les persones no són persones, només són treballadors. És com si l’arrossada a la plaça de Barcelona s’hagués de fer a canvi que els seus veïns no mengessin aquell dia perquè ja mengen els altres dies de la setmana!