Fer política grossa

Després de mesos de 155 i incertesa, finalment tenim nou Govern a la Generalitat. Això ha comportat el tradicional ball de cadires i nomenaments, del qual Sant Cugat n’ha tingut un protagonisme destacat amb el relleu de l’alcaldessa, la sortida de dos regidors per ser consellers i encara la d’una tinent d’alcalde per esdevenir directora general al departament de Puigneró.

A menys d’un any de les eleccions municipals, és innegable que el trasbals al govern de la ciutat és important en les tinences d’alcaldia, les regidories i el cartipàs municipal, obligat a refer-se. Carmela Fortuny, la nova alcaldessa, haurà de fer mans i mànigues per aconseguir suports en una oposició també fragmentada, tota vegada que un dels nous regidors que entra al consistori en córrer avall la llista de CiU de 2015 (que lluny queda tot, oi?) ara és regidor no adscrit. Embolica que fa fort.

No sóc expert en política local però els fets de les darreres setmanes em fan pensar. Tothom té dret a fer el salt a la política nacional, a la política grossa. Saltar del món local a la Generalitat sembla, doncs, un pas endavant personal per als nous consellers i la directora general. L’enhorabona i sort.

Però, tot aquest trasbals és positiu per a la ciutat? Tinc una certa sensació de provisionalitat, d’etapa tancada i d’obertura de nous escenaris polítics. És un fet que primeres espases del partit que governa Sant Cugat des de fa més de trenta anys marxen a fer política grossa i sembla que la formació local queda tocada, un pèl òrfena. Aquest any que resta fins les municipals (que es preveuen ajustades) pot resultar molt llarg per al nou govern. Sort, també.