Fer un quadre del paisatge

'Es podria dir, que el quadre del paisatge el dibuixa la temperatura i li dona color la sequera'

Moltes persones, moltes vegades, mirant un paisatge diuen, sembla un quadre. Quan es valora l'expressió sempre es tindrà ben present que la imatge és absolutament momentània, és una curta, quasi fugaç visió d'un present, que al repensar-lo ja no hi és.

Mirar un paisatge natural, com pot ser en el nostre municipi, la Serra de Collserola i centrant-nos en detalls d'aquest, podrem veure diferents elements, que si valorem amb imatges pretèrites, comprovarem que no són les mateixes que les actuals. Collserola és complexa, ja que moltes pressions l'han modelat fins a arribar a l'estat actual, així les vies de comunicació, les urbanitzacions, les infraestructures de comunicació, les masies i els conreus associats, el foc, l'extracció de llenya, la freqüentació humana, el baix control cinegètic, la gestió de l'aigua, d'entre altres, han generat un paisatge humanitzat.

Però hi ha més, si trèiem tots aquests elements de la imatge del paisatge, i tan sols ens fixem en la vegetació, que a la fi és la que realitza la producció primària i dona suport a la fauna, veurem que aquesta està configurada, està modelada per altres elements associats al clima.

Així, les baixes o molt baixes temperatures, les gelades, fan que determinades espècies desapareguin dels llocs més freds. D'igual manera, les nevades, cada cop més excepcionals, eliminen individus dèbils, afavorint la presència d'altres més vigorosos i adaptats a les baixes temperatures. De manera simètrica, els cops de calor, reiterats, promouen avanços o retrocessos de les espècies, segons sigui el seu nivell de tolerància a les elevades temperatures en diferents estadis del seu cicle vegetatiu. D'altra part, la sequera puntual o repetitiva, intensa o esporàdica, condiciona el creixement dels individus, les espècies, situades on sigui, a partir dels estressos tèrmics.

Es podria dir, que el quadre del paisatge el dibuixa la temperatura i li dona color la sequera. Per això, amb la informació que es disposa, s'ha de fer un paisatge resilient, que en cap cas vol dir conservar-lo tal qual està, sinó fer-lo funcional tal qual serà el nostre entorn en els anys vinents.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem