Festa de Tardor

Quan llegiu aquest article farà hores de la celebració de l’edició de la Festa de Tardor d’enguany. Com hom sap, cada Festa es caracteritza pel fet de disposar d’un lema i un manifest (abans pregó) que fa referència a un tema escollit per les entitats que hi participen. Enguany no hi havia dubtes, el lema i el manifest havien de fer referència al centenari de l’arribada del tren a Sant Cugat. Així ha estat i, a més, s’ha coordinat amb els actes organitzats des de la Comissió ciutadana del centenari. Per posar un  exemple, un cop acabada la lectura del manifest de la Festa, ha començat la cercavila que ha anat de la plaça d’Octavià a l’estació.

Cal dir que l’elaboració del manifest d’enguany ha sigut un pèl més complicat que altres vegades. Es va proposar que havia de recollir d’alguna manera la situació delicada que està vivint Catalunya. Finalment, s’ha imposat el seny, la prudència i el consens i el manifest ha estat aprovat per assentiment de totes les entitats presents a l’assembla, com ve sent habitual.

Però des que es va fer i aprovar el manifest han seguit passant coses. Quan escric aquestes línies fa unes hores que el 52% del Parlament de Catalunya ha proclamat la independència i més del 80% del Senat de les Corts espanyoles ha aprovat l’aplicació de l’article 155 proposat pel Govern central. A ningú no se li escapa que les coses seguiran empitjorant.

Cal desitjar que, malgrat tot, la Festa de Tardor segueixi essent un espai de concòrdia i convivència, potser dels pocs que ens quedaran ben aviat, ja que, lamentablement, no es pot dir el mateix d’altres espais quotidians, ja siguin familiars, laborals o d’estudi. Però aquesta és una tasca que quedarà a les mans de la nova Comissió, la que a partir de la clausura de l’edició d’enguany substitueix la que ha vingut funcionant durant la darrera dècada. Esperem que s’imposi el seny i el consens.