Festa grossa

'Haurien d'entendre que tots els pobles i ciutats de Catalunya tenen la seva festa grossa i que si hi ha molèsties, és cosa de pocs dies'

Després de dos anys de pandèmia, hi havia ganes de festa, de recuperar la Festa Major, assaborir-la, viure-la... I així va ser: un programa extens i variat que va permetre a qualsevol santcugatenc trobar l'activitat preferida. Per a grans i petits. Per jugar i ballar. Per beure i menjar. Badar, passejar, saludar amistats i veïns.

El fet que Sant Pere caigués en dimecres va facilitar que sortís una festa llarga, començant dimarts i allargant-se fins al cap de setmana. Això va despertar els inefables comentaris crítics d'aquells a qui tot els sembla malament: que si la música alta, que si soroll, que si brutícia. Toca dir que aquestes persones s'haurien de relaxar. Una festa ja ho té, tot això, i haurien d'entendre que tots els pobles i ciutats de Catalunya tenen la seva festa grossa i que si hi ha molèsties, és cosa de pocs dies. Aguantem coses pitjors, sabeu?

Si sovint es percep Sant Cugat com una ciutat dormitori (que no ho és!) és perquè la vida «moderna» juga fort contra aquests espais de convivència, de socialització, de disbauxa temporal fins i tot, que són les festes tradicionals. La Festa Major no és només festa (que també). És el batec d'una ciutat amb gent viva, que interactua, que vol passar una bona estona i compartir-ho amb els seus veïns.

Tothom tindrà el seu moment de la festa per recordar. Jo em quedo a la plaça d'Octavià (quin gran escenari per fer concerts...), amb la música de la Maria Arnal i en Marcel Bagés. Quin gran concert que van fer. Una curiosa coincidència va fer que quan la Maria presentava la preciosa «Cant de la sibil·la», sonés la campana del Monestir, com dient: sou aquí, soc aquí, tots som vius...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem