La formació dona eines, però el compromís és de cadascú

Fa molts anys, en el servei militar obligatori a Pamplona, vaig rebre l'ordre de canviar l'uniforme d'hivern pel d'estiu. Aquell dia amb uns companys vam anar a Vitorià per visitar uns reclutes que coneixíem de la universitat. Ens van arrestar a prop de la seva caserna, ja que en aquesta ciutat encara no s'havia donat ordre de canviar la vestimenta. Un error estúpid.

Aleshores, vaig aprendre que el clima té aproximacions locals i les sensacions ambientals són particulars, el que genera diversitat i impressibilitat de reaccions. En 1992, en la universitat de Davis (Californià, USA) a finals d'hivern on vaig tenir la sort de fer la meva primera estada, vaig aprendre que la vestimenta és una manera més o menys sofisticada de conviure amb la meteorologia, i per tant segons aquesta, no del calendari, s'ha d'adaptar al llarg del dia.

En resum, ni en el primer lloc van aconseguir una persona amb esperit militar, ni en el segon tenien res previst més enllà del treball conjunt en l'ecofisiologia de conreus llenyosos mediterranis, però en ambdós llocs em van proporcionar temps per observar i valorar.

Així, vaig descobrir i entendre la diferència entre clima i meteorologia, la incertesa espacial, temporal i d'intensitat dels fenòmens ambientals, la diferent sensibilitat dels organismes a ells, i que les mesures d'adaptació són les úniques vàlides per ser resilients. La formació dona eines per adquirir informació, valorar-la i aplicar-la, però el compromís, la decisió i el sentit comú són de cadascú, tot i que sempre resulta millor amb altres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.