Friquisme a la xarxa

Les xarxes socials han impactat en les nostres vides de forma ambivalent, tenen una cara amable però un revers inquietant com el que retrata Ferran Ramon-Cortés al seu llibre Más amistades y menos likes i que resumeix la frase "Inmersos en las redes sociales, estamos más conectados que nunca a muchas personas y más desconectados que nunca de todas".

També han impactat en la vida pública facilitant la difusió de missatges polítics i socials i aquí Twitter n'és l'estrella. La rellevància d'aquesta xarxa en l'àmbit públic ha creat autèntics especialistes capaços de col·locar breus i impactants missatges que arriben a milers de seguidors, l'inqualificable Donald Trump n'és el millor exemple.

Però a l'efecte positiu de la immediatesa en la comunicació s'hi afegeixen efectes inquietants. D'una banda l'obligada simplificació dels missatges redueix la informació al simple titular i exclou reflexió i matisos, empobrint el debat públic i enaltint personatges mediocres incapaços d'aguantar un debat però prou hàbils per fer-se un nom dominant l'art dels titulars.

De l'altra, aquesta finestra oberta al món és molt atractiva per a personatges singulars que sovint emparats en l'anonimat hi troben un Paradís on poden desqualificar o insultar a tort i a dret. La polarització política que viu el país ha accentuat aquest inquietant revers de les xarxes socials: s'escampen eslògans i arguments per a convençuts però s'evita la reflexió convertint l'opinador de bona fe en víctima potencial dels hooligans.

Com no podia ser d'altra manera a Sant Cugat de tots aquests n'hi ha i, com arreu, convindria una mica de civisme per no convertir la xarxa en territori exclusiu dels friquis.