Hem arribat al segle XXI

Els primers pobladors: el jaciment de la Torre Negra, el de Can Fatjó dels Aurons, el forn Ibèric… Ens parlen d’una cultura ibèrica. Als voltants del segle IV, una fortalesa romana, Castrum Octavianum, que protegia la cruïlla de la Via Augusta amb la via d’Egara a Barcino. Els musulmans destrueixen l’església visigòtica l’any 717. Es construeix un Cenobi. El Monestir de Sant Cugat va estendre els seus dominis el s. IX. En un saqueig d’Almansor fou destruït el 985. L’abat Odó el reconstrueix amb noves dimensions. Al s. XI era un dels monestirs més importants i el s. XII ja hi ha una població permanent… Des d’aleshores, Sant Cugat ha format part de la cultura del nostre país. Ha viscut fets històrics molt importants, alguns dels quals haurien estat de molt neguit, però que els Santcugatencs  van superar, recuperant les seves tradicions, la seva estimació a la terra i sempre l’esperit obert a les noves tendències culturals.

Aquesta manera de ser dels sancugatencs ha fet que els que vinguérem a conèixer la importància històrica del Monestir quedéssim atrapats en aquest  desig de compartir la vida amb qui sap reconèixer la importància de la convivència i el respecte entre el passat i el seu futur, i formàrem aquí la nostra família.

Els Amics de la UNESCO, el mes de març, volem retre un homenatge a Sant Cugat: la seva història, la seva gent... amb la col·laboració de grans historiadors de la nostra ciutat.

Com ha crescut Sant Cugat! Però sempre tan acollidora. Això sí, sempre al voltant del nostre MONESTIR!?