Hem sobrepassat la capacitat de càrrega del sistema....En quasi tot

En un determinat moment un grup de persones s'ajunten per fer un equip d'un esport i per fer-lo utilitzen un camp municipal. El grup creix i es genera un segon equip, amb el temps els fills generen un juvenil, que atrau noies i nois més petis, que amb els anys configuren una Escola. El grup original envelleix i fan un equip de veterans i en paral·lel, sorgeixen equips femenins.

Tot aquest procés, podríem dir que és la història d'èxit d'un club esportiu.

Analitzem però, un aspecte clau, el creixement en el nombre d'esportistes, com a mínim s'ha multiplicat per deu i a més amb unes majors exigències de preparació física, tècnica i tàctica...i tot, en el mateix camp original.

Així, quan ja es veu el problema i no es preveu la solució, apareixen els teòrics, que parlen de l'entrenament físic col·lectiu per franges d'edat, de fer preparació tècnica i tàctica teòrica sense camp, de repartir el camp entre diferents equips al mateix moment...a la fi res, són grans coneixedors dels remeis pal·liatius i apareixen aleshores, els que els estaments titllen de simples, els quals diuen fredament i clarament, que les instal·lacions, no donen més que si i per tant, la solució passa per un canvi de model radical, com diluir equips en altres clubs, col·lectivitzar equipaments, restringir l'entrada de nous socis/jugadors...

En altres paraules, s'ha d'aplicar el coneixement amb sentit comú per tractar de generar futurs, que res tenen a veure amb el passat, cal ser intel·lectualment agosarats per pensar-los i tractar de generar-los.

Axó, que s'ha referenciat amb un club esportiu, és el que aquests dies ha concretat respecte de l'urgent i radical necessitat de fer un canvi de dieta per fer front al canvi climàtic.

Hem sobrepassat la capacitat de càrrega dels sistemes.