Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Crec que la ciutat de Sant Cugat, i en sentit ampli els països en general, tenen el bon costum d’honorar o fer memòria pública dels seus ciutadans destacats distingint-los d’una o altra forma, ja sigui nomenant-los fills adoptius de la ciutat, en uns casos, dedicant-los un carrer o una plaça, en d’altres, o deixant constància pública erigint una escultura en llocs visibles. Evidentment tot depèn de la iniciativa dels responsables públics i de les característiques dels ciutadans normalment ja traspassats.
Fora molt d’agrair pel poble, que aquest fós el tracte que dispensés el nostre Ajuntament als ciutadans exemplars –encara que modestos i poc protagonistes en el terreny ciutadà, en vida- que han fet un gran servei a la Humanitat amb el seu treball silenciós i profund.
Dic això pensant en personalitats com el Dr. Francesc Abel i Fabre S.J., fundador i iniciador de la Bioètica a Catalunya i Europa, que ha treballat tota la seva vida per tal d’humanitzar la medicina fundant l’Institut Borja de Bioètica ja fa més de 35 anys.
El mateix podria dir de l’artista santcugatenc Grau-Garriga, que amb el seu mestratge en l’art del tapís, va portar el nom de la seva ciutat més enllà del nostre estimat país, i va crear l’Escola Catalana del Tapís, de la qual ens sentim orgullosos.
Dues personalitats ben diferenciades i ambdues d’un relleu extraordinari que tinc la convicció el nostre Ajuntament voldrà reconèixer públicament d’una o altra forma, però de manera suficientment explícita en funció de les respectives activitats i especials característiques. Confiem-hi sense reserves.
Dit això, voldria demanar públicament que, tal com fan els països cultes, en general, Sant Cugat recuperés l’hàbit d’altres èpoques d’ajudar els ciutadans retolant les vies públiques amb el nom principal, l’atribut personal més destacable i la data de naixement i decés. Fer memòria i culturalitzar el poble, encara que sigui sintèticament. No fer-ho vol dir que la majoria de ciutadans ignoraran sempre que vol dir “carrer d'Àlvarez” , “Passeig d'Olabarria”, “Carrer de Vallseca” etc… Cosa ben diferent és precisar com cal, “Carrer de Lluis Companys – President de la Generalitat 1935-1940- “ . Esperem que la crisi no afecti l’extensió dels rètols.
Fora molt d’agrair pel poble, que aquest fós el tracte que dispensés el nostre Ajuntament als ciutadans exemplars –encara que modestos i poc protagonistes en el terreny ciutadà, en vida- que han fet un gran servei a la Humanitat amb el seu treball silenciós i profund.
Dic això pensant en personalitats com el Dr. Francesc Abel i Fabre S.J., fundador i iniciador de la Bioètica a Catalunya i Europa, que ha treballat tota la seva vida per tal d’humanitzar la medicina fundant l’Institut Borja de Bioètica ja fa més de 35 anys.
El mateix podria dir de l’artista santcugatenc Grau-Garriga, que amb el seu mestratge en l’art del tapís, va portar el nom de la seva ciutat més enllà del nostre estimat país, i va crear l’Escola Catalana del Tapís, de la qual ens sentim orgullosos.
Dues personalitats ben diferenciades i ambdues d’un relleu extraordinari que tinc la convicció el nostre Ajuntament voldrà reconèixer públicament d’una o altra forma, però de manera suficientment explícita en funció de les respectives activitats i especials característiques. Confiem-hi sense reserves.
Dit això, voldria demanar públicament que, tal com fan els països cultes, en general, Sant Cugat recuperés l’hàbit d’altres èpoques d’ajudar els ciutadans retolant les vies públiques amb el nom principal, l’atribut personal més destacable i la data de naixement i decés. Fer memòria i culturalitzar el poble, encara que sigui sintèticament. No fer-ho vol dir que la majoria de ciutadans ignoraran sempre que vol dir “carrer d'Àlvarez” , “Passeig d'Olabarria”, “Carrer de Vallseca” etc… Cosa ben diferent és precisar com cal, “Carrer de Lluis Companys – President de la Generalitat 1935-1940- “ . Esperem que la crisi no afecti l’extensió dels rètols.