'Imagina un món a mida...'

Em considero una persona força racional, que pensa les coses una i mil vegades, si fa falta, per aconseguir una certa coherència en tots els meus actes. Evidentment, el subconscient de vegades guanya la partida, i el meu cap va molt més enllà de la pura realitat que trepitjo i veig cada dia.

Amb tot el que està passant al nostre voltant (sé que no sóc l'única que pensa que el món s'ha tornat definitivament boja), és impossible no mirar d'imaginar un món a mida (com canten els Lax'N'Busto en una de les seves cançons), “on el desig es faci realitat”. I posats a imaginar, començo per pensar com seria una vida sense conflictes, sense dubtes existencials, i sense pors. Tornem a tocar de peus a terra, que ara ja començo a volar....

Sempre hi haurà dubtes existencials i tot el que els acompanya (això ja ho he après).

Però em puc imaginar un món, el que m'envolta, el que trepitjo cada dia, que no viu oprimit. Marxem cap a la Independència, i ja fa massa temps que ho fem. Ara és l'hora. Ja no és qüestió d'imaginar; és un acte de fe i d'estima al propi país, i també un acte d'estima a un mateix. L'única manera d'aconseguir que el “desig sigui una realitat” és lluitant per a que així sigui. I ara, ha arribat l'hora de saltar per tocar de peus a terra amb tota la llibertat que ens mereixem.

Com més siguem capaços d'imaginar un mateix món a mida, una Catalunya lliure, més fàcil serà aconseguir-lo. La llibertat és el primer pas, i un dret per a tota persona. Ara arriba l'11 de Setembre. Ara ha arribat l'hora que el desig sigui molt més que desig.

Segueix @CintaCC a twitter