Inscripció? No, gràcies

Digueu-me rar, però hi ha dues coses que em treuen de polleguera quan vaig pel carrer o per altres espais públics. Una, és la típica parella que va agafada de la mà, un al costat de l'altre, caminant per una vorera o el passadís del metro. A més, solen anar lents. De tal manera que no hi ha manera de passar. A mi em toca la pera perquè tinc el costum de caminar de pressa. Ja no diguem quan tens pressa, aleshores val més posar-hi paciència. Com si hom hagués de demostrar urbi et orbi que no pot prescindir del contacte físic amb la parella de torn. Això hauria de ser una activitat privada.

L'altra, és que intentin inscriure'm en una ONG quan transito per algun carrer principal. Solen posar-se en llocs d'obligat pas. A Sant Cugat, a la plaça Lluís Millet o carrers Valldoreix, Santa Maria o Santiago Rusiñol. Se t'acosten amb tota la bona voluntat per tal d'informar-te de les bondats de la ONG en qüestió. ONG que quasi sempre sols conèixer i en algun cas fins i tot estàs inscrit. No sé si aquesta feina és altruista o està pagada, tant se val, però em sembla innecessària practicar-la amb aquesta modalitat. Seria més respectuós amb la gent, i potser fins i tot més fructífera, si posessin una taula amb informació. Cadascú, si hi té interès, podria acostar-s'hi i actuar en conseqüència. I els transeünts ens evitaríem les explicacions de sempre: moltes gràcies, però ja estic inscrit a diverses ONG i he cobert la quota de les meves possibilitats. I els propagandistes estalviarien feina i, de pas, tots ho agrairíem. Almenys jo. Fer-se soci d'una ONG o qualsevol altra entitat, no ha de ser el resultat d'una campanya de màrqueting al carrer, sinó d'una opció personal ben pensada.