Ja fa 40 anys de la mort del dictador

Aquest mes ha fet 40 anys de la mort del dictador Franco i malgrat que en principi ens pugui semblar estrany, com a societat, no hem estat capaços de fer una neteja de tota l'herència d'una etapa tan tràgica i fosca de la història espanyola.

Com a exemple de l'aspecte comentat, permeteu-me que us en faci un petit recull d'exemples:

• La monarquia: Aquesta institució va ser imposada pel dictador i, tot i que, certament, hi ha ciutadans que li donen suport, no hem estat capaços de referendar-ho a les urnes.
• Institucions: Avui en dia segueixen operatives institucions com la Fundación Nacional Francisco Franco, la Falange Española de las JONS, etc. És realment preocupant que la Fiscalía del Estado utilitzant la nova Ley de Partidos promogués la ràpida il·legalització d'un partit com Batasuna, argumentant apologia del terrorisme i ni es plantegés el mateix amb institucions com aquestes que fan una clara promoció i apologia de la dictadura.
• El Valle de los Caídos: Aquest és un mausoleu que, de fet, podríem anomenar l'Auschwitz espanyol, ja que va ser un camp de concentració de presoners republicans, als quals es va forçar a construir aquest monument d'exaltació a la qual cosa el règim anomenava Cruzada Nacional. Avui en dia es desconeix el nombre de persones que hi van perdre la vida, ja sigui per les pèssimes i duríssimes condicions de vida dels interns o pels nombrosos accidents laborals que s'hi produïen cada dia. Tot això, amb la connivència de l'Església catòlica que avui en dia encara no ha reconegut tota la seva influència en aquest genocidi republicà i, òbviament, no ha demanat perdó públicament per tots aquells fets, dels que hi van ser una part molt activa.
• Fosses comunes: Avui en dia Espanya segueix tenint un gran nombre de fosses comunes amb els cossos de represaliats/assassinats pel franquisme, sense que cap dels governs sorgits després de la dictadura hagi destinat els diners i esforços necessaris a fi d'identificar totes aquestes víctimes, per poder-les entregar a les seves famílies a fi que puguin ser enterrades degudament.
• Judicis sumaris: Cap dels sistemes judicials espanyols, ni el civil, ni el militar, han fet cap pas per anul·lar les sentències de mort que amb posterioritat a la fi de guerra, es van anar produint durant molts i molts d'anys, tots ells sense la més mínima garantia jurídica. De fet, es tractava de donar un vernís d'aparença pseudojudicial a assassinats per venjança.
• Constitució espanyola: Aquesta constitució es va elaborar en un ambient certament tutelat pels estaments militars del moment i la classe política hereva del franquisme. Òbviament va resultar un important avenç, atesa la situació del moment, però també és cert que després del temps transcorregut cap dels governs s'ha plantejat la seva revisió, consolidant així una sèrie de privilegis i procediments de dubtós rerefons democràtic (elecció i atribucions del mateix Tribunal Constitucional, manteniment d'un codi penal militar paral·lel al Codi Civil i amb moltes mancances de seguretat jurídica, tractament tributari de l'Església catòlica, etc.)

En fi, es podrien treure molts més exemples de la vigència de molts dels tics de la dictadura i que fan de la nostra democràcia quelcom molt poc comparable en l'àmbit europeu.

Aquests dies hem viscut uns successos terribles a París i a molts de nosaltres ens ha vingut a la memòria l'11M espanyol... Quina diferència de país, el francès! Mentre allà es considera prioritari el condol a les víctimes, aquí els dirigents del partit polític que estava al poder van intentar treure'n rèdit polític i ningú ha demanat disculpes per aquests fets, mentre l'Associació de Víctimes va ser greument vilipendiada i actualment està oblidada oficialment.

Crec que després de 40 anys hauríem d'haver estat capaços de treure'ns la llosa del franquisme. I el que més m'entristeix de tot plegat és que tinc una percepció, compartida per molts, que de mica en mica hem anat entrant en una espècie d'anestèsia generalitzada.