Ja no ens alimenten molles

Sí gent, aquest dijous hi ha convocada una vaga general, un terme que a molts no els fa ni fred ni calor i que associen a les males pràctiques i a la poca confiança que desperten o bé els sindicats o bé les reivindicacions col·lectives. Molts, masses, veureu les notícies com si no anés amb vosaltres, veient als quatre de sempre fent la pataleta i comentareu la jugada. Unes notícies que lamentablement quedaran resumides en dues dades: l'abismal diferència de les xifres de participació entre els organitzadors i la policia i els aldarulls o l'absència d'aquests. No sóc optimista amb la vostra resposta a la vaga, l'apatia i la manca de consciència col·lectiva ja fa temps que ens passa factura. Hem delegat tota responsabilitat als polítics i sindicats perdent la poca força que ens brinda la democràcia, no ho hem fet gens bé. Ara només sabem criticar-los sense embrutar-nos les mans. Ens han guanyat? No sóc amant dels partits polítics tradicionals ni dels sindicats majoritaris, més aviat el contrari, però tinc clar que si avui no fem una demostració de força demà no tindrem excuses.

Si una vaga no serveix per res és perquè no hi som tots els que ens queixem. Cert, perdreu un dia del sou, els que en teniu, però, la vostra dignitat no val més que el sou d'un dia? La vaga no és dels sindicats, és dels treballadors i treballadores contra l'abús de poder de la classe política, contra aquells que només coneixen les reformes que ens estrenyen als de baix, contra el “tinglado” que s'han muntat i les molles que ens deixen. Sí, els treballadors som nosaltres, els que els paguem els lloguers i les hipoteques, els que lluiten per mantenir una petita empresa, el emprenedors, els dels petit comerç, la caixera del super...els que acceptem l'augment dels impostos i la retallada de serveis, els que arribem justos a final de mes i som feliços.

Jo avui protesto perquè crec en la justícia i en l'evolució social, perquè l'ordre establert no és l'únic, perquè hi ha alternatives i, sobretot, per dir-los allò que l'Ovidi ens canta: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer!

Segueix @quimpla a twitter