L’afer del policia municipal i l’home díscol

Sabem, d’altra banda, que l’home va respondre amb agressivitat quan l’agent li va retreure que hagués aparcat en lloc prohibit

El 26 de juny passat, davant del Mercat de Torreblanca, de Sant Cugat, es va produir un incident entre un home d’uns setanta-i-tants anys d’edat i un policia municipal que ha tingut un gran ressò després que una persona en difongués les imatges. És un vídeo de només 78 segons, i, per tant, no constitueix cap prova concloent. Però és un testimoni gràfic important, ja que mostra com l’home és reduït sense haver fet ús de la violència física –la verbal sembla que sí– i com el policia, després, s’hi asseu a sobre.

Sabem, d’altra banda, que l’home va respondre amb agressivitat quan l’agent li va retreure que hagués aparcat en lloc prohibit. I sabem també, gràcies al testimoni d’un botiguer, que l’home, minuts abans, ja havia entrat al Mercat tot cridant. És a dir, que la infracció de trànsit i el comportament bel·licós de l’home eren elements que justificaven que un agent municipal li cridés l’atenció. Una altra cosa és la desproporció de l’actuació policial. Un policia està obligat a mantenir el cap fred en aquesta mena de situacions. Exactament igual que un àrbitre.

Què havia de fer el policia, aleshores, quan l’home díscol no va voler mostrar-li la documentació? Doncs una cosa molt senzilla: mantenir-se impassible, avisar una patrulla i, si la negativa persistia, dur-lo a la caserna. Res més. Un policia temperamental no és un bon policia, de la mateixa manera que un àrbitre temperamental no és un bon àrbitre. Poden ser bellíssimes persones, però s’han equivocat de professió. Això, però, seria injust –i també tendenciós– fer-ho extensible a tots els agents del cos local. Va ser una acció individual, i com a tal ha de ser jutjada.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem