L'animalització dels humans

Des d'aquí vull transmetre el meu agraïment a les dues-centes persones que el 19 de novembre passat van omplir la Nau de Cultura de Valldoreix per veure l'obra L'arrogància humana. Vivim dies convulsos i resulta vivificant que, malgrat tot, siguem capaços de trobar moments per a la cultura en una sala de teatre justament ara, que, com diuen els indicadors, el consum cultural viu hores baixes. No hem de privar-nos de l'enriquiment espiritual que ens aporten la literatura, la dramatúrgia, la música...; les arts, en definitiva.

També vull agrair l'esforç enorme dut a terme pel Grup de Teatre Espiral, sota la direcció de Trini Escrihuela, amb la participació d'actors d'altres companyies, per fer realitat el muntatge d'aquesta obra. Catorze intèrprets en escena, unes caracteritzacions i un maquillatge de gran complexitat i uns continus canvis de situació comporten sempre un gran perill. I, tanmateix, tot va sortir meravellosament bé.

Amb L'arrogància humana, que és una adaptació de la meva novel·la Cor de brau, he volgut fer una obra que apel·li a una consciència global planetària, una consciència que ens baixi els fums com a éssers humans i que ens recordi que som fills de la Terra, no pas els amos.

La Terra és el nostre hàbitat, no en tenim cap altre, i, francament, sembla molt poc intel·ligent la depredació a què la sotmetem i la manera que tenim de tractar la vida que la configura. L'obra ens ho mostra per mitjà d'un procés d'humanització dels animals i d'animalització dels humans. Tots els éssers vius tenen drets i dignitat, i mai no podrem dir-nos humans mentre tractem inhumanament la vida que ens acompanya a la Terra.