L'aplec de Sant Medir, una tradició viva

Dies abans de l'Aplec la gent en parlava en les converses de carrer i als bars. Hom preparava la roba adient i les espardenyes que solien comprar a cal Roc, a cal Manà, a cal Savaro o a cal Crispin. Com ara, la gent es trobava a la plaça d'Octavià i marxaven a peu, en carro o a cavall cap a l'ermita. Els integrants de la comitiva anaven carregats amb el dinar, la canalla i la llenya per coure la carn o escalfar la cassola. Això sí, sempre presidits pel banderer i la banda de música. Un cop a l'ermita, es celebrava la missa juntament amb les colles vingudes de Barcelona. Després de la ballada de sardanes, a dinar. Res d'entrepans. S'estenien les tovalles a terra mateix i es "parava taula" amb els plats, els gots i els coberts. Alguns feien carn i botifarra a la brasa i d'altres portaven el tall amb suc preparat a casa. Tampoc hi faltava l'amanida acompanyada d'embotits casolans i aquella crema, amb un toc de canyella, tan groguenca i consistent.

Anys enrere, de retorn cap al poble, es feia una aturada a Can Borrell i el mestre Cardona feia dansar la gent amb les notes del seu acordió. Tot seguit, els romeus continuaven fent camí fins al Monestir per cantar la Salve. La festa finalitzava amb un lluït ball a la Unió Santcugatenca. Durant una colla d'anys es rifava un corder per a costejar les despeses de la festa.

Remenant, he trobat informació sobre una obra de teatre, "Gloriós Sant Medí o la Colla dels Tivats". Es tracta d'un sainet en un acte i dos quadres de Josep Burgas, estrenada el dia 1 de març de 1918 al Teatre Romea, sota la direcció artística d'Enric Giménez. I una altra petita troballa de Josep Maria de Sagarra que va descriure, l'any 1951, el miracle de les faves i en un dels versos deia: I Sant Medir contesta: "El qui declarava / els llamps del firmament, / és qui ha fet créixer en un moment, / allò que fa un moment tot just sembrava."

Aquest any els banderers seran Pi d'en Xandri+20, la plataforma que ara fa vint anys va lluitar per defensar el pi quan va patir l'atac. 

Actualment el programa d'actes és més ampli si comptem la participació dels nostres gegants, caparrots, bastoners, castellers, a banda de la ballada de sardanes i el concert d'orgue al Monestir de Sant Cugat.

Tot i que el propietari dels terrenys i de l'ermita de Sant Medir és l'Ajuntament de Barcelona, és el de Sant Cugat i la Penya Regalèssia els qui s'encarreguen de l'organització dels actes al voltant de l'esglesiola, del seu manteniment i d'obrir les portes els dies festius. En qualsevol cas, la tradició segueix viva gràcies a la transmissió generacional d'uns valors fidels a les arrels identitàries.