Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Júlia Coromina, mestra d’educació infantil
“Vallvidrera la trio a mig matí, quan vaig tranquil·lament i m’ho prenc com un passeig”
Fa anys que baixo a Barcelona i sempre ho he fet per la carretera de l’Arrabassada o la de Vallvidrera. Després de set anys conduint per ambdues carreteres, m’he adonat que jo, personalment, no només les trio en funció del destí, sinó que també per altres motius: l’Arrabassada és ideal per a una conducció còmoda per la seva amplitud i els revolts, en general, no tan pronunciats. A més, exceptuant la primera hora del matí, permet entrar a Barcelona de manera força ràpida. És per això que, habitualment, trio aquesta via per anar a Barcelona.
La carretera de Vallvidrera, en canvi, és molt més estreta i amb molts revolts força pronunciats. Això fa que la triï sobretot a mig matí, quan vaig tranquil·lament i m’ho prenc com un passeig.
Tot i això, totes dues són meravelloses i permeten fer un trajecte diari que cada dia varia a excepció d’una cosa: la naturalesa i les precioses vistes de la ciutat de Barcelona! Així, qualsevol pot estar content d’anar a treballar!
Pol Muntaner, aficionat al motociclisme
“Els arbres de l’Arrabassada ens proporcionen una alenada d’aire fresc que no té la ciutat”
Els santcugatencs estem familiaritzats amb el rètol que ens convida a arribar a Barcelona per l’Arrabassada. Ja sabem que la via avui degudament asfaltada temps enrere era un camí de carro que servia als pagesos per arribar al mercat de Gràcia. Aquesta carretera no només ens permet arribar a la capital. Conduïm a la vegada que gaudim. Els seus revolts ens obliguen a traçar i els arbres que els envolten ens proporcionen una alenada d’aire fresc que de ben segur trobarem a faltar un cop siguem a la gran ciutat.
Tant si ens desplacem amb bicicleta, com amb moto o cotxe, els seus 15 km ens exigeixen sempre una gran concentració. Els senglars que viuen al parc i les condicions meteorològiques canviants ens recorden que rodem per una carretera de muntanya. Com a motorista, recordo la frase d’Àlex Crivillé referint-se a la carretera: “17 anys competint, més de 130 grans premis, 66 podis, 2 títols mundials, 20 victòries… i continuo respectant-la com el primer dia”.
Espero que, així, els santcugatencs continuem anant i venint de Barcelona per l’Arrabassada, la nostra carretera.
“Vallvidrera la trio a mig matí, quan vaig tranquil·lament i m’ho prenc com un passeig”
Fa anys que baixo a Barcelona i sempre ho he fet per la carretera de l’Arrabassada o la de Vallvidrera. Després de set anys conduint per ambdues carreteres, m’he adonat que jo, personalment, no només les trio en funció del destí, sinó que també per altres motius: l’Arrabassada és ideal per a una conducció còmoda per la seva amplitud i els revolts, en general, no tan pronunciats. A més, exceptuant la primera hora del matí, permet entrar a Barcelona de manera força ràpida. És per això que, habitualment, trio aquesta via per anar a Barcelona.
La carretera de Vallvidrera, en canvi, és molt més estreta i amb molts revolts força pronunciats. Això fa que la triï sobretot a mig matí, quan vaig tranquil·lament i m’ho prenc com un passeig.
Tot i això, totes dues són meravelloses i permeten fer un trajecte diari que cada dia varia a excepció d’una cosa: la naturalesa i les precioses vistes de la ciutat de Barcelona! Així, qualsevol pot estar content d’anar a treballar!
Pol Muntaner, aficionat al motociclisme
“Els arbres de l’Arrabassada ens proporcionen una alenada d’aire fresc que no té la ciutat”
Els santcugatencs estem familiaritzats amb el rètol que ens convida a arribar a Barcelona per l’Arrabassada. Ja sabem que la via avui degudament asfaltada temps enrere era un camí de carro que servia als pagesos per arribar al mercat de Gràcia. Aquesta carretera no només ens permet arribar a la capital. Conduïm a la vegada que gaudim. Els seus revolts ens obliguen a traçar i els arbres que els envolten ens proporcionen una alenada d’aire fresc que de ben segur trobarem a faltar un cop siguem a la gran ciutat.
Tant si ens desplacem amb bicicleta, com amb moto o cotxe, els seus 15 km ens exigeixen sempre una gran concentració. Els senglars que viuen al parc i les condicions meteorològiques canviants ens recorden que rodem per una carretera de muntanya. Com a motorista, recordo la frase d’Àlex Crivillé referint-se a la carretera: “17 anys competint, més de 130 grans premis, 66 podis, 2 títols mundials, 20 victòries… i continuo respectant-la com el primer dia”.
Espero que, així, els santcugatencs continuem anant i venint de Barcelona per l’Arrabassada, la nostra carretera.