L’equació no em surt!!

L’any 1982 Sant Cugat comptava amb tres camps de futbol municipals: el de Mira-sol, el de la Rambla del Celler i el de Can Magí. N’hi havia un quart a Valldoreix, als volts del Mas Roig, que el “totxo” va fer desaparèixer per art de màgia. Tenint en compte que aleshores la població superava lleugerament els 30.000 habitants, i que ara anem abocats cap als 90.000, algú em podria ajudar a entendre com és possible que trenta anys després continuem tenint només 3 camps de futbol municipals? Algun escèptic podria argumentar-ho dient: és que la demanda actual ja queda degudament coberta amb les instal·lacions vigents. Però malauradament tots sabem que aquest extrem no és cert. No hi ha un sol club o entitat de futbol a Sant Cugat que no tingui una llista d’espera important de nens, bojos per entrar a formar part dels seus equips.

Com que el creixement demogràfic no ha anat acompanyat d’un creixement de les instal·lacions esportives això provoca que, a banda que hi hagi molts nens que no puguin formar-se com a esportistes, els que ho fan no sempre disposin de les millors condicions. Per exemple, abans cada categoria disposava de dues hores d’entrenament, quan ara no supera l’hora i quart.

A banda d’això, també em pregunto si des del Consistori s’ha contemplat la possibilitat de saber fins a quina categoria poden ascendir els equips. Tenim instal·lacions preparades per jugar a la lliga BBVA? Segurament no, i a més s’entén que això és força difícil, però i a la Liga Adelante? I a la Segunda ...potser a la Tercera Divisió? Malauradament no hi ha resposta.

Crec que estaria bé que entre tots els afectats, bàsicament els responsables dels clubs i l’ajuntament, es definís un model esportiu que aclarís aquests dubtes i encarés el futur d’una forma ordenada, consensuada, i per sobre de tot, que garantís el creixement equilibrat per als propers anys.

Fem entre tots que l’equació surti.