L'esclat de la Guerra Civil a Valldoreix i Tomàs Roig i Llop

El dissabte, 18 de juliol de 1936, a la tarda es començà a rumorejar que s'havia produït un alçament militar al protectorat del Marroc

El dissabte, 18 de juliol de 1936, a la tarda es començà a rumorejar que s'havia produït un alçament militar al protectorat del Marroc. Aquest neguit va provocar que algunes persones que estaven a Valldoreix marxessin cap a Barcelona, com el poeta i periodista Pere Guilanyà i Roure (1897-1964) i la seva esposa Raymonde que havien arribat de París aquell mateix dia.

El diumenge 19, en sortir de missa, la gent tenia el costum de reunir-se. De seguida es va formar un grupet format, entre d'altres, per l'advocat i periodista Tomàs Roig i Llop (1902-1987) i el poeta Miquel Saperas i Auví (1898-1978). Per la ràdio havien sentit les notícies de l'aixecament d'algunes de les casernes de Barcelona i el grupet de valldoreixencs mostrà la seva preocupació davant els esdeveniments.

Aquell mateix diumenge s'inaugurava la nova instal·lació elèctrica de Can Monmany, canviant les velles llums de gas per bombetes elèctriques. El servei de trens va quedar suspès aquell diumenge, però alguns valldoreixencs decidiren anar a Barcelona caminant per les vies, entre ells, Lluís Gassó Oliver, propietari de Monmany.

El dilluns 20 de juliol es restablí el servei de ferrocarrils, la gent que estava a l'estació i els seus voltants veia passar els trens amb banderes vermelles. El rector de Valldoreix Mn. Josep Castellà i Casarramona (1882-1936), veient el caire que prenia tot decidí amagar-se, primer, a casa d'Antoni Caballé, promotor urbanístic, i més tard a Can Boba. Abans de fugir Mn. Castellà anà a casa de Tomàs Roig, que a les seves memòries diu: "ens donà a guardar un maletí i va desaparèixer de la rectoria."

El rector no va ser l'única persona amenaçada, Roig ens diu: "Un militant de la F.A.I., que vigilava les torres del nostre sector, em va venir a avisar, confidencialment, que uns subjectes pretenien assassinar el meu company Francesc Manich i Illa, destacat personatge de filiació dretana, que estiuejava més endins de la barriada." Francesc d'Assís Manich Illa (1897-1952) era un prestigiós jurista, advocat i militant catòlic, casat amb Ana Moragas Matas, que vivien a un xalet del Pg. Verdum cantonada Nard.

Tomàs Roig preocupat pel qual li havien dit decidí actuar i anar a casa Manich, Roig ansi diu: "vaig anar-hi a la matinada i, veient que els meus crits no despertaven ni a ell ni als seus familiars, no vaig tenir altre remei que trencar-li els vidres d'una finestra a cops de pedra; sortí, tot esverat; amb quatre paraules vaig advertir-lo del perill que corria, i sense cap vacil·lació se n'anà de casa seva. Poques hores després un escamot d'incontrolats l'anaven a cercar." La casa Manich va ser posteriorment confiscada. S'instal·là una escola de primària per a nens i nenes, a càrrec de Maria Teresa Tudela Fernàndez.

El rector Mn. Castellà va ser delatat, capturat i assassinat el dia 22 de juliol, al kilòmetre 4 de la carretera de la Rabassada. Mentrestant el maletí de Mn. Castellà continuava a casa de Tomàs Roig. Segons explica el periodista Tomàs Roig a les seves memòries "entre les incidències íntimes que recordo d'aquells dies, hi ha la de la inquietud que vaig tenir per haver llençat, la meva dona, una pistola al nostre pou per la temença que, si es feia un escorcoll, ens la trobessin i es compliquessin les coses. Durant dues nits ella havia tingut un mal somni: la presència d'una figura imprecisa que s'acostava al maletí del rector. Aquell dia, mentre jo era a la feina, ella va obrir-lo i es trobà amb l'agra sorpresa de l'arma, que corregué a fer desaparèixer. De tota manera, jo no vaig quedar tranquil i el meu oncle, paleta, que llavors s'estava amb nosaltres, va baixar al pou, agafà la pistola i la llençà al torrent. Durant diversos dies es va comentar que havia estat trobada, en aquell indret, una arma."

Més informació
 
Comentaris

Destaquem