La ciutat il·luminada

A part de tenir un caire tradicionalment familiar, Nadal ha de servir també per tapar forats en la majoria de comerços del poble i així poder fer el millor agost en ciutats que no tenen platja. La relació llums, consum, calaix ja fa anys que s’accepta com a vàlida però només sembla coherent en els punts finals; consum i calaix. Les tradicions ( com la de posar llums per Nadal) no cal tocar-les; ara bé, no pel fet de ser tradicions i boniques han de comportar millores als comerciants.

En temps de mesures, i més per Nadal, potser cal ampliar una mica les mires i, a part d’il·luminar, cal també il·luminar-se. Si es necessita consum, les llums no són una solució. Com dirien amics compatriotes del govern, calen reformes; no laborals, no econòmiques...no parlo del plans de pensions ni salut pública. Calen reformes en el Nadal. Un nou sistema. Hem de vendre la història de manera diferent. Tenim una fira del comerç que any rere any millora i encara no hem pensat ni en canviar-li el nom. Podríem els comerciants engegar una fira de Nadal? I perquè no... A Alemanya, un país que no pateix tant, això ja té nom i a més, funciona.

Un Weihnacht Markt (mercat de Nadal) i una mica més d’acció; tot el que necessiten comerç i comerciants per tenir un bon Nadal. Perquè amb llums, i ara que són de leds, no s’augmenta ni el consum d’electricitat.