La màgia de Sant Jordi

La màgia de Sant Jordi va fer el seu efecte, i en una hora fins a una desena de persones es van acostar on seia, vam xerrar una estona i molts es van endur el llibre

El ritual de Sant Jordi és curiós, i qualsevol persona que s'ho miri des de fora deu pensar que els catalans som bojos. La diada encara és més singular per als autors, persones que han publicat un llibre, i que aquell dia, siguin conegudes o no, s'enfronten a alguna signatura d'exemplars. És el que vaig tenir la sort de poder fer, convidat per Abacus Sant Cugat (gent molt amable, gràcies!), durant una hora al migdia, a la plaça d'Octavià.

El dia havia començat rúfol, fred, i amb una pluja fina que semblava que esguerraria la diada a llibreters, paradistes i passejants. Però a les onze va bufar vent fort i els núvols i la pluja van escampar. Amb un sol encara tímid em vaig asseure a la cadira disposat a firmar exemplars del meu llibre de relats («Si em toques, cauré» de Viena Edicions: disculpeu la falca publicitària però així faig content els editors).

Sincerament pensava que no s'acostaria ningú i que potser, amb sort, en firmaria dos o tres. El llibre és de 2017 i família, veïns, amistats i saludats ja el tenen, que prou me n'he ocupat jo que això passi... Doncs bé, la màgia de Sant Jordi va fer el seu efecte, i en una hora fins a una desena de persones es van acostar on seia, vam xerrar una estona i molts es van endur el llibre. És bonic explicar el que has escrit a una persona desconeguda: què hi buscarà? T'entendrà i connectarà amb el teu món literari? En pocs segons fas cinc cèntims de l'obra a qui t'escruta. Et sents venedor, sí, no ho negaré, però també s'estableix un vincle molt directe, breu però alhora perdurable, amb qui s'emporta un bocí de tu en forma de llibre. És bonic, Sant Jordi. I boig. I estrany. I màgic

 
Comentaris

Destaquem