La Núria, l'ànima del Casino

Quan un entra a un casino el que normalment sent és: "tot al vermell, facin joc..." Quan entres al Casino de La Floresta, el que normalment sents és: "Núria hi ha alguna sala buida?", "Núria on es fa la classe de...?", "Núria, encara em puc apuntar a...?", "Núria ens has d'ajudar perquè volem fer una activitat i no sabem com fer-ho", i un munt de frases similars. Totes començant per "Núria".

L'arquitectura i el disseny condicionen els espais. Els fa més o menys usables, pràctics, adaptables a les necessitats de la gent... Però el que dóna vida als espais són les persones. I el Casino de La Floresta no s'escapa d'aquesta regla. És un espai complicat, amb un disseny poc usable, i amb accés complicat, però té ànima. L'ànima dels edificis són les persones, i l'ànima del Casino és la Núria Carralero, la seva coordinadora.

La Núria coordina el que passa al Casino, i també als que passem pel Casino. I nosaltres, El Senglar Cultural, hi passem molt i moltes hores. I cal dir que El Senglar Cultural no seria el que és sense ella. Quan fa poc més de tres anys vam aparèixer tres sonats al Casino i li vam dir que volíem tirar endavant la Festa Major -que es trencava-, sense cap experiència prèvia, ens va ajudar sense dubtar-ho.

I des d'aquell moment fins ara, ha estat al nostre costat. El Senglar Cultural s'ha anat fent gran, som molta més gent, ha incrementat el nombre d'activitats que fa a La Floresta i ha tirat endavant una feinada de por. I molta d'aquesta feina no hauria estat possible sense l'ajuda de la Núria, que ha posat hores, esforços, experiència, imaginació, paciència i somriures; quan li tocava i també quan no li tocava.

Ara la Núria marxarà uns mesos per començar un projecte important, el de ser mare d'una nena que està a punt d'arribar al món. No sabem si està més espantada la Núria davant el part o nosaltres, El Senglar Cultural, de ser conscients que haurem de muntar tota la Festa Major sense la seva ajuda. Però bé, com a bons animals salvatges, tirarem endavant i ens en sortirem. I el mes de juliol, durant la Festa Major, esperem que en les activitats per als més petits hi sigui la Núria amb la seva filla gaudint del que mai ha pogut gaudir perquè estava arrossegant tanques, apilant cadires o buscant vés a saber qui per tal que tot anés com la seda.

Núria, gaudeix de tot el que està per venir. Els senglars, mentrestant, seguirem treballant esperant a la nostra senglar adoptiva del Casino.