La roda

Sí noi, sí, altre any se'ns demostra que la roda no para ni un moment, val més, i hem de parlar de fi de curs. Un curs on uns han assolit les seves aspiracions esportives i d'altres pensaran que no n'hi ha per tant i hi tenen raó.

Resulta que si mirem aquesta roda, veurem que volta i volta i per més que la vulguem controlar a la fi sempre és ella qui ens controla a nosaltres. A hores d'ara hauríem de pensar una miqueta que en aquest fi de curs en realitat no acaba res de res. En la cultura esportiva derivada de la seva pràctica el que ha passat aquest any no deixa de ser una constant.

L'esforç, la camaraderia, el plaer de l'èxit i la calma tensa de la derrota no fan més que acomodar-nos en la roda de la vida, del cada dia una mica més per anar assolint l'única fita que ens porta a la raó de ser que no és altre que la permanent construcció personal i col·lectiva, el fet de ser millors tot sent el que som i fent el que puguem dins la nostra petitesa.

Per Nadal diem "Bon Any", per l'estiu us diem "Bones Vacances" i per sempre us desitgem una bona, bona vida, dins de la justícia i la comprensió de tot i tots/es, coses difícils aquests dies que corren al voltant nostre.

Voler sempre més i més potser s'hauria de considerar una malaltia o una estupidesa existencial sense sentit. Que cadascú i pensi una miqueta.
Sigueu bons i penseu que al darrere nostre sempre s'hi troba algú que està molt pitjor suportant una vida molt més dura i injusta.

El dit, "Bon estiu".