La transfòbia

El pas fallit per Sant Cugat de l'autobús d'Hazte Oír, amb un missatge transfòbic contra el qual la Generalitat va obrir un expedient sancionador per incitació a l'odi, ha generat un debat sobre les persones que no s'identifiquen sexualment amb el seu cos. Segons Hazte Oír, la seva és "una campanya contra la dictadura de gènere". I, és clar, com que estan en contra de la dictadura de gènere, no tenen escrúpols a imposar-la als qui recorren a la ciència per conciliar la seva ment amb el seu cos. La dictadura d'Hazte Oír es resumeix en aquests principis: si tens penis i no et sents home, o si tens vulva i no et sents dona, ets un pertorbat que s'ha de sotmetre a tractament psiquiàtric. Així ho diu també el representant de Vox, Ignacio Garriga.

I és que Sant Cugat és una ciutat on es fan operacions de canvi de sexe. Jo conec personalment el cas d'una pacient que ara és feliç perquè no s'identificava amb la imatge masculina que li retornava el mirall. Li havien posat nom d'home, però se sentia dona, pensava com una dona i volia ser tractada com una dona. En una altra època hauria viscut sota lleis retrògrades. Avui, en canvi, l'avenç de la ciència i una evolució social li permeten harmonitzar ment i cos amb tota naturalitat.

El missatge transfòbic causa un mal terrible en els infants que es troben en la situació descrita, ja que fa que la visquin de manera tràgica en el marc d'un fort sentiment de culpabilitat que tot sovint pot induir al suïcidi. Té gràcia que els qui satanitzen aquests infants qualificant-los d'inadaptats, siguin els mateixos que, incapaços d'adaptar-se al segle XXI, pretenen que visquem com si fóssim al segle XI.