La vaca suïssa

Ara mateix les autoritats financeres escorcollen les butxaques de Grècia, de Portugal, d’Itàlia, d’Espanya i fins i tot de França. Però hi ha un país de xocolata fina que gairebé ningú no gosa posar-se’l a la boca, com si no fos al mapa.

Chuang-tzu (filòsof xinès del s. iv abans de Crist) ja deia: “Roba un clau i seràs penjat com un malfactor; roba un regne i et convertiràs en el seu príncep”. Com en els jocs de màgia, la gran corrupció desapareix sota el mantell de poders intocables o es dissol com una bombolla de sabó en mans d’experts en dret que desconeixen la justícia.

Mentre els “mercats” reclamen més rendiment, la vaca suïssa pastura ubèrrima als prats on el cucut canta tot l’any i s’alimenta del pinso que prové d’arreu. Ningú no la pot munyir. Està protegida per la complicitat i els silencis dels seus proveïdors invisibles i gelosament agressius. En el seu bestiari, el poeta Joan Oliver ja fa dir a la “vaca suïssa”: “Prou, s’ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta”. I acaba: “jo sóc la vaca de la mala llet”.