Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Maria Xinxó, periodista
“Només el ritual de fer les maletes ja et fa sentir l’estiu de manera diferent”
Quedar-se a casa per vacances només s’entén quan no hi ha més remei; per diners, per salut o per les circumstàncies que siguin. Però si es pot, encara que sigui només una escapadeta, val la pena. Deixes enrere la rutina, el Sant Cugat de sempre i t’endinses en una aventura. Només el ritual de fer les maletes ja et fa sentir l’estiu de manera diferent. És la millor, i potser afegiria l’única, manera de desconnectar de debò. No cal anar massa lluny per experimentar aquesta sensació. És el fet d’estar fora de casa, en contacte amb gent desconeguda, costums nous, i un dia a dia que, per anar bé, no té res a veure amb el de la resta de l’any. Després ja tindràs temps per guardar el banyador a l’armari i aquelles bambes que tan bé et van per recórrer les ciutats europees que et tenen el cor robat. I tindràs temps per tornar a passejar pel Monestir, anar a comprar als mercats o renovar la lectura a la biblioteca que et quedi més a prop. És quan tornes quan més aprecies el que tens. Només marxant podràs dir que has trobat a faltar Sant Cugat.
Pep Pujol, artista i fotògraf
“Pots redescobrir la ciutat amb una mirada nova sense la pressa que imposa la vida laboral”
En Josep M. Vallès em demana unes ratlles amb el tema “L’ estiueig a Sant Cugat “. Ve a propòsit d’una llunyana conversa on li deia que a l’estiu es podia redescobrir la ciutat amb una mirada nova sense la pressa que imposa la vida laboral i que aleshores els carrers, les places, els parcs i els jardins, sense batibull, adquirien una altra naturalesa presidida per la calma, la serenor i l’espaialitat. Així doncs, un es pot permetre contemplar, badar, sortir a passejar a l’hora de la marinada, assaborir un gelat, assistir a un concert de les Nits al Claustre o en una placeta a una Lectura a la Fresca. Sóc a la plaça de Sant Pere, en aquesta hora del llostre, les orenetes amb els seus xisclets aguts solquen el cel per sobre els teulats del vell mercat. Una randa de paper que ha quedat per descuit oblidada penja entre un fanal i un llorer, se sent des d’alguna cuina el repic d’un plat i una forquilla, la campana del monestir toca l’oració del vespre. Si trobeu la taula parada amb vi fresc i esqueixada de bacallà, ja no es pot demanar més.
“Només el ritual de fer les maletes ja et fa sentir l’estiu de manera diferent”
Quedar-se a casa per vacances només s’entén quan no hi ha més remei; per diners, per salut o per les circumstàncies que siguin. Però si es pot, encara que sigui només una escapadeta, val la pena. Deixes enrere la rutina, el Sant Cugat de sempre i t’endinses en una aventura. Només el ritual de fer les maletes ja et fa sentir l’estiu de manera diferent. És la millor, i potser afegiria l’única, manera de desconnectar de debò. No cal anar massa lluny per experimentar aquesta sensació. És el fet d’estar fora de casa, en contacte amb gent desconeguda, costums nous, i un dia a dia que, per anar bé, no té res a veure amb el de la resta de l’any. Després ja tindràs temps per guardar el banyador a l’armari i aquelles bambes que tan bé et van per recórrer les ciutats europees que et tenen el cor robat. I tindràs temps per tornar a passejar pel Monestir, anar a comprar als mercats o renovar la lectura a la biblioteca que et quedi més a prop. És quan tornes quan més aprecies el que tens. Només marxant podràs dir que has trobat a faltar Sant Cugat.
Pep Pujol, artista i fotògraf
“Pots redescobrir la ciutat amb una mirada nova sense la pressa que imposa la vida laboral”
En Josep M. Vallès em demana unes ratlles amb el tema “L’ estiueig a Sant Cugat “. Ve a propòsit d’una llunyana conversa on li deia que a l’estiu es podia redescobrir la ciutat amb una mirada nova sense la pressa que imposa la vida laboral i que aleshores els carrers, les places, els parcs i els jardins, sense batibull, adquirien una altra naturalesa presidida per la calma, la serenor i l’espaialitat. Així doncs, un es pot permetre contemplar, badar, sortir a passejar a l’hora de la marinada, assaborir un gelat, assistir a un concert de les Nits al Claustre o en una placeta a una Lectura a la Fresca. Sóc a la plaça de Sant Pere, en aquesta hora del llostre, les orenetes amb els seus xisclets aguts solquen el cel per sobre els teulats del vell mercat. Una randa de paper que ha quedat per descuit oblidada penja entre un fanal i un llorer, se sent des d’alguna cuina el repic d’un plat i una forquilla, la campana del monestir toca l’oració del vespre. Si trobeu la taula parada amb vi fresc i esqueixada de bacallà, ja no es pot demanar més.