Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Em vaig quedar de pedra quan vaig llegir el 23 de desembre passat a La Vanguardia la notícia de la seva retirada com a conseller del Govern de Catalunya i, per tant, de la primera línia política. De fet, em va costar molt de creure la notícia que estava llegint tot i que contenia declaracions del mateix Lluís Recoder.
Encara em va sorprendre més que a l'hora de comentar la notícia amb familiars, amics i coneguts, la majoria em van dir: “Si això estava cantat!”. Fins i tot, la majoria d'aquests “experts” ja tenien diferents teories que justificaven la decisió del polític santcugatenc... Per un moment vaig pensar que potser sóc jo que, tot i portar més de vint anys a l'ofici periodístic, no tinc cap mena d'olfacte.
El cas és que jo vaig fer a l'inrevés i vaig intentar muntar la meva pròpia teoria a partir de l'anunci de la semiretirada política de Lluís Recoder. I dic "semi" perquè va néixer polític i morirà polític, per molt lluny que estigui de la primera línia.
M'agradria pensar que tot plegat està pactat i que Artur Mas i Lluís Recoder han parlat abastament abans de fer pública aquesta decisió, i que l'exacalde i exconseller serà el recanvi del president quan sigui el moment oportú. Però dubto molt que existeixi cap pacte d'aquesta magnitud.
També podria ser que tot plegat sigui una estratègia de Lluís Recoder per quedar-se al marge del complex procés públic de transició nacional i de més retallades socials, per tornar en el moment més idoni amb l'objectiu de liderar el partit i, potser, el nostre país. Encara ho crec menys!
És una persona que mai ha posat el seu interès polític i personal per davant de res, a diferència d'altres que primer primen la seva trajectòria política abans de l'interès general del seu partit o del seu país.
Em consta que els polítics mai fan públiques les veritables raons que afecten la seva trajectòria. I acaben dient allò que tot plegat obeeix a “raons o motius personals”. En realitat, és que un tercer els barra el pas o bé que ells mateixos se'l barren abans no sigui massa tard.
Però crec que Recoder sí que fa un pas enrere per raons personals. I estic convençut que li haurà costat molt prendre i madurar la decisió de plegar perquè per a ell, ser conseller del Govern de Catalunya haurà estat tot un honor. I dos anys dirigint una de les carteres més potents del Govern (això sí, sense massa recursos), li hauran estat poc.
M'agradaria pensar que no ha marxat per evitar les presumptes travetes i envejes d'un sector proper al president Mas que el veu més com un “enemic” que com "un actiu important" i, per tant, com un gran aliat de present i futur.
No descobreixo res si dic que porta tota una vida dedicada intensament a la vida pública: va ser diputat a Madrid, diputat al Parlament de Catalunya, alcalde de Sant Cugat, vicepresident de la Diputació de Barcelona i conseller aquests darrers dos anys, i també ha fet un ampli recorregut en el si del seu partit. I és un polític vocacional, disciplinat i honest i quan exerceix un càrrec ho fa fins al final i dedicant les hores i els dies que faci falta. I, sinó, que li preguntin a la seva dona i les seves filles!
Li ha passat una mica com al Pep Guardiola amb la gran diferència que el primer va estar quatre anys al servei del Barça i amb una remuneració milionària i el segon ha estat més de 30 anys al servei de Catalunya amb un sou normal. Recoder també s'ha buidat, i necessita temps per carregar bateries.
A més, en política hi ha un verb que no es conjunga massa sovint: “regenerar”. I Recoder l'ha volgut conjugar just en el moment en què ha assolit una de les màximes fites que un polític pot arribar, membre del Govern de Catalunya. És un exemple a seguir per a d'altres polítics que no volen deixar la seva trona.
En qualsevol cas, Lluís Recoder pot ser el que es proposi en el futur. La seva trajectòria i el seu indubtable compromís amb el servei públic l'avalen. Però tinc la sensació que, de la mateixa manera que en Guardiola, no tornarà a entrenar el vestidor del primer equip del Barça, tampoc tornarem a veure Recoder a primeríssima linia política. I espero que em falli de nou el meu olfacte periodístic i, per tant, m'equivoqui.
Segueix @josepmvalles a Twitter i a Facebook.
Encara em va sorprendre més que a l'hora de comentar la notícia amb familiars, amics i coneguts, la majoria em van dir: “Si això estava cantat!”. Fins i tot, la majoria d'aquests “experts” ja tenien diferents teories que justificaven la decisió del polític santcugatenc... Per un moment vaig pensar que potser sóc jo que, tot i portar més de vint anys a l'ofici periodístic, no tinc cap mena d'olfacte.
El cas és que jo vaig fer a l'inrevés i vaig intentar muntar la meva pròpia teoria a partir de l'anunci de la semiretirada política de Lluís Recoder. I dic "semi" perquè va néixer polític i morirà polític, per molt lluny que estigui de la primera línia.
M'agradria pensar que tot plegat està pactat i que Artur Mas i Lluís Recoder han parlat abastament abans de fer pública aquesta decisió, i que l'exacalde i exconseller serà el recanvi del president quan sigui el moment oportú. Però dubto molt que existeixi cap pacte d'aquesta magnitud.
També podria ser que tot plegat sigui una estratègia de Lluís Recoder per quedar-se al marge del complex procés públic de transició nacional i de més retallades socials, per tornar en el moment més idoni amb l'objectiu de liderar el partit i, potser, el nostre país. Encara ho crec menys!
És una persona que mai ha posat el seu interès polític i personal per davant de res, a diferència d'altres que primer primen la seva trajectòria política abans de l'interès general del seu partit o del seu país.
Em consta que els polítics mai fan públiques les veritables raons que afecten la seva trajectòria. I acaben dient allò que tot plegat obeeix a “raons o motius personals”. En realitat, és que un tercer els barra el pas o bé que ells mateixos se'l barren abans no sigui massa tard.
Però crec que Recoder sí que fa un pas enrere per raons personals. I estic convençut que li haurà costat molt prendre i madurar la decisió de plegar perquè per a ell, ser conseller del Govern de Catalunya haurà estat tot un honor. I dos anys dirigint una de les carteres més potents del Govern (això sí, sense massa recursos), li hauran estat poc.
M'agradaria pensar que no ha marxat per evitar les presumptes travetes i envejes d'un sector proper al president Mas que el veu més com un “enemic” que com "un actiu important" i, per tant, com un gran aliat de present i futur.
No descobreixo res si dic que porta tota una vida dedicada intensament a la vida pública: va ser diputat a Madrid, diputat al Parlament de Catalunya, alcalde de Sant Cugat, vicepresident de la Diputació de Barcelona i conseller aquests darrers dos anys, i també ha fet un ampli recorregut en el si del seu partit. I és un polític vocacional, disciplinat i honest i quan exerceix un càrrec ho fa fins al final i dedicant les hores i els dies que faci falta. I, sinó, que li preguntin a la seva dona i les seves filles!
Li ha passat una mica com al Pep Guardiola amb la gran diferència que el primer va estar quatre anys al servei del Barça i amb una remuneració milionària i el segon ha estat més de 30 anys al servei de Catalunya amb un sou normal. Recoder també s'ha buidat, i necessita temps per carregar bateries.
A més, en política hi ha un verb que no es conjunga massa sovint: “regenerar”. I Recoder l'ha volgut conjugar just en el moment en què ha assolit una de les màximes fites que un polític pot arribar, membre del Govern de Catalunya. És un exemple a seguir per a d'altres polítics que no volen deixar la seva trona.
En qualsevol cas, Lluís Recoder pot ser el que es proposi en el futur. La seva trajectòria i el seu indubtable compromís amb el servei públic l'avalen. Però tinc la sensació que, de la mateixa manera que en Guardiola, no tornarà a entrenar el vestidor del primer equip del Barça, tampoc tornarem a veure Recoder a primeríssima linia política. I espero que em falli de nou el meu olfacte periodístic i, per tant, m'equivoqui.
Segueix @josepmvalles a Twitter i a Facebook.
