La llum del final del túnel, ve d'un altre paisatge

Sembla que s'està sortint del túnel de la Covid-19 i, tot i que amb els ulls emboirats per tants mesos de foscor i patiment, es comença a percebre la llum, d'una nova realitat sanitària, millor, però no bona ni suficient, ja que no és igual arreu del món i sempre cal recordar que la Covid-19 és una pandèmia i que la immunitat de ramat, cal generar-la a escala mundial.

El túnel ha sigut tan llarg, que la llum, que ara rebem, ens mostra un altre paisatge molt diferent del que hi havia fa més d'un any. Som més vells, les relacions amb els propers, i no tant, han estat molt modificades, els llocs i costums de socialització quasi oblidats, les feines canviades o malmeses, perquè en un sistema de mercat, aquest com a mínim és diferent de la baixa (només cal valorar el nombre de turistes que es rebran, la destrucció sector productiu, la fàcil deslocalització de serveis que el teletreball ha mostrat).

En aquest nou entorn, cal repensar moltes coses, potser la primera el sistema, per com a mínim adaptar-lo a la realitat, fent que conceptes com el de proximitat sigui real pel que fa al consum d'aigua, energia i béns materials, que l'educació generi nous ciutadans, que la formació estigui clarament definida per culturalitzar i generar professionals per empreses de tota mena, que generin guanys, no per negocis de dubtosa necessitat, que tan sols temporalment generen beneficis per uns pocs..., i també, repensar el lleure per tothom basat en el concepte de felicitat.

El qual ha de fer-se en un context d'austeritat, solidaritat, justícia i igualtat, que és l'autèntica sostenibilitat de la nostra societat, tot l'altre són romanços, en el millor dels casos.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.