Locals: Bombolles que creixen i somnis trencats

Tots coneixem les terribles conseqüències de la bombolla immobiliària. A la nostra ciutat, a més de la coneguda bombolla que va deixar dos nous barris amb un paisatge desolador, creix una bombolla silenciosa al mercat del lloguer de locals. Tan sols cal caminar 15 minuts per veure la quantitat d'espais buits que hi ha. En sortir del centre, els nous barris presenten un aspecte desèrtic amb persianes baixes des de fa anys. Per deformació professional, no puc deixar de pensar en els drames humans que hi ha amb cada tancament d'un negoci i les possibilitats que podrien oferir-se a la gent si hi hagués una major sensibilitat social que facilités l'accés als locals per un preu raonable d'acord a la situació actual. Darrere de cada obertura d'un local hi ha un projecte i milers d'hores de treball.

Desafiant els temps difícils i carregats d'il·lusions, moltes famílies (la majoria de les quals han perdut un o dos treballs prèviament) obren un local però al poc temps molts tanquen. És una tendència que veiem cada dia. La ciutat queda més buida, més trista…però el pitjor és que hi ha una nova família endeutada, frustracions i somnis trencats. El sentit comú m'indica que el preu dels lloguers dels locals a la ciutat fa impossible qualsevol possibilitat de treure endavant iniciatives. Sé del que parlo. Des de la nostra entitat fa temps que busquem un local per desenvolupar el nostre projecte educatiu, assistencial i social de manera estable a Sant Cugat i crear nous serveis d'atenció a la infància i adolescència. Això requereix un espai ampli però que sigui possible d'assumir dins de les condicions econòmiques que vivim avui. No obstant això, no apareix a un preu raonable i costa creure que havent-hi tants espais buits des de fa anys a ningú li interessi començar a adequar preus a la realitat actual. Igual sóc una somiadora però hauríem de generar una cultura de la solidaritat en la qual tots surtin beneficiats.

Per què no crear una borsa de lloguers amb responsabilitat social a un preu just? Això permetria que:

1) entitats d'interès social que ofereixen serveis per a la població o emprenedors que porten mesos en atur puguin accedir a lloguers en condicions realistes;

2) que l'administració obtingui una major recaptació en haver-hi més empreses que paguen impost municipals;

3) que els propis propietaris obtinguin benefici econòmic pel seu patrimoni.

4) que es generi més ocupació i contractacions;

5) que la ciutat tingui més vida i ofereixi un major optimisme als seus ciutadans.

6) que Sant Cugat ofereixi un model innovador i sensible socialment que molts municipis podrien prendre com a referència.

Sincerament no entenc que enmig del que estem vivint i quan els preus de compra s'estan estabilitzant a la baixa, els lloguers segueixin com fa anys. Algú podria oferir solucions imaginatives i útils per a tots? No crec que tots els ajuts passin per l'administració. També la societat ha de generar propostes. Tenim desenes d'empreses immobiliàries que igual poden prendre iniciatives. Imma Amat el 17 de juliol en aquesta pàgina d'opinió va avançar la resposta referint-se al repunt de compres de pisos per part de famílies “. .. el mercat s’ha espavilat. Cal remarcar que la baixada és del 50% “. Igual part de tots aquests tancaments s'arregla portant els preus dels lloguers a la nova realitat de la gent.