Maite, metgessa

Saps que sempre està en disposició d’ajudar. Forma part del seu caràcter. És la primera persona en qui penses quan tens un dubte davant un problema de salut. La primera trucada que fas és a ella. Ella t’orientarà, et guiarà, et tranquil·litzarà si cal. És metgessa, una professió que li va com l’anell al dit, atesa la seva empatia i generositat.

Es diu Maite. La conec des de fa un munt d’anys, quan totes dues vam coincidir a l’escola dels nostres fills. D’aleshores ençà he estat testimoni de la seva peripècia vital, de més a prop o de més lluny. L’he vist com patia la mort del seu pare, com afrontava després una separació no volguda, com lluitava dia rere dia per criar sola els seus dos fills, alternant els horaris diürns amb les guàrdies de nit, dormint el mínim, estalviant amb tot el que podia estalviar per a ella perquè els seus fills tinguessin el que calia, posant-se en segon terme sempre. Més tard s’ha enfrontat a l’Alzheimer de la seva mare, de qui s’ha fet càrrec amb delicadesa i entrega. Tot amb un somriure, tot amb amabilitat. Queixes, les mínimes.

Al CAP de la Mina la seva atenció és magnífica. És d’aquelles metgesses que es fixa en la persona que hi ha darrere el pacient, que pregunta, repregunta i toca, que aixeca la mirada de l’ordinador per parlar-te amb tot el rostre. La medecina que ella exerceix és la medecina humanista. Malgrat la pressió que té –com tots els altres metges avui dia–, per a una gestió del servei econòmicament eficaç, ella no ha deixat mai d’atendre els seus pacients intentant guanyar-se la seva confiança.

Gaudeix a més del respecte i la simpatia dels seus companys de servei, perquè saben que és una bona professional i una persona seriosa.

La Maite, tot i les dificultats amb què s’ha anat trobant, incloent-hi alguna experiència en un altre centre mèdic on va sofrir la misogínia dels seus superiors, no ha deixat de ser mai una persona feliç. I això, als meus ulls, encara té més mèrit. Sé, a més, que ara mateix és més feliç que mai.

Es diu Maite, però es podria dir Anna, Rosa o Dolors. Dones com ella n’hi ha moltes, i des del TOT els vull retre avui un petit homenatge. Perquè amb elles tot és més fàcil i el món és millor.