Hi ha moments en què sembla que els astres de la mala astrugància s'han alineat. Aquest és un d'ells. Suposo informat el lector o lectora de la retallada de les subvencions municipals a les entitats santcugatenques. És un tema que ha afectat de manera diferent, tant en l'àmbit material com psicològic. No totes les entitats s'ho han pres de la mateixa manera.
Més recentment s'hi ha sumat la queixa per les dificultats d'utilitzar l'espai públic per a activitats relacionades amb la cultura popular i tradicional, fonamentalment. També suposo informat al lector o lectora del manifest que han signat una setantena d'entitats queixant-se d'aquesta qüestió. I també el suposo informat de les angoixes mal administrades de l'alcalde durant la Festa Major.
Primer, un pregó amb sorpresa inclosa en forma de pedrada dialèctica. Després, una urgència no gaire aclarida en el seguici previ a la missa festamajorenca i a la ballada del Paga-li, Joan. I més cap aquí hem sabut que la darrera lectura a la fresca es va viure en un ambient més aviat escalfat. Els diners, sempre els diners!
Tinc inclinació a prendre'm amb cert escepticisme les batusses entre l'Ajuntament i el teixit associatiu. Potser pel meu passat sindicalista, sé que el contenciós sempre ha d'acabar en un acord, sobretot quan no tens la paella pel mànec. Crec que en aquest afer, encara que no només afecti les entitats culturals, el Consell de cultura té alguna cosa a dir-hi. És el fòrum on s'hauria de debatre la situació i, sobretot, les possibles sortides. Apa, ja ho he dit.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok