Menys cultura, més cultura

La notícia del tancament del Cinesa és trista. Fins que no es concreti la proposta de gestió de les dues sales que sobreviuran, ens quedem una mica orfes. Sant Cugat perd el seu únic cinema al nucli i deixa l’oferta cinematogràfica de la ciutat en mans del centre comercial. Per tant, de moment, i es miri com es miri, menys cultura.

Però per l’altra banda, s’obren noves perspectives de més cultura. L’anunciada i esperada Sala Polivalent serà una realitat el 2019 per a actes de les entitats i concerts. Si ho mirem, doncs, des de la perspectiva dels equipaments, perdem i guanyem.

Ara bé, l’altra dia llegia aquí l’article de la Maria Xinxó, que reflexionava sobre el teatre de petit format i formulava el desig de veure obres d’aquest tipus a Sant Cugat. Em va fer pensar. És evident que el gegant del Teatre Auditori presenta cada any una molt bona oferta cultural que combina amb traça diferents arts i arriba a públics molt diversos. Em pregunto si el fet que neixin tots aquests nous espais com la Polivalent o el teatre de la Unió reformat, suposarà també una ampliació de l’oferta, no tant en termes quantitatius, que és evident que serà així, com qualitatius. Que tinguem a Sant Cugat teatre de petit format, alternatiu, muntatges arriscats, menys comercials, diferents. I el mateix amb la música, la dansa...

No ens pot passar com amb el cinema, que ha quedat reduït al blockbuster de crispetes i centre comercial. Sabem que el cinema és molt més i ja l’hem perduda aquesta altra mirada. Espero que, tot i guanyar equipaments, no els omplim amb el mateix. Que hi hagi lloc per a l’altra cultura, petita però rica i diversa.