Mites i realitats

El conflicte bèl·lic en Ucraïna, malauradament un més del que hi ha en el món, per molt que no ens hi fixem, mostra moltes coses negatives. Com la violència en totes les formes, els desplaçaments de la població, la incapacitat negociadora, la manca d’empatia i, també, la solidaritat.

Ens ha ensenyat com de global és el món, ja que la producció cerealista i d’olis vegetals d’Ucraïna posa en escac a la nostra ramaderia i part de l’agroindústria, d’igual manera que la seva producció i/o transport d’energia, i qüestiona d’una manera important tot el nostre model de funcionament, mostrant-nos la nostra realitat.

Així, el tan parlat mite de la suficiència alimentària s’ha ensorrat, ja que el nostre país és de secans estrictes, en aproximadament el 65% de la superfície agrícola, i en els sectors ramaders que hi depenen.

D’igual manera, ens fa veure amb tota la cruesa que sense aigua i energia, la producció és la que és i, degut al canvi climàtic, anirà a la baixa en quantitat i també canviant les característiques qualitatives de la mateixa.

Mostrant la realitat, els mediterranis som pobres, ho hem sigut sempre i, per tant, cal acceptar-ho per fer i ser el millor possible en aquestes condicions, sinó, la sostenibilitat alimentària, l’auto suficiència i el creixement són simples paraules, eslògans buits de contingut i sobretot allunyats de la veritat i realitat, pel que potencialment indiquen.

L’única suficiència alimentària amb els recursos que tenim, passa per una dràstica sobrietat alimentària, i en l’austeritat en totes les formes de consum.

No ens enganyem i, sobretot, que no ens enganyin. Només podem fer amb el que tenim, cal dons incrementar el valor afegit de la nostra producció i del context paisatgístic, social i cultural en què aquesta es fa i farà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.