Neva sobre nevat

Aquest hivern ha nevat dos cops. No direu que no ens ho van avisar, el primer el meu amic Francesc Mauri qui, des de la seva secció Cap de trons al TOT, ens ha transmès cada setmana l'excitació d'un hivern molt mogut, i consti que parlo de meteorologia i no de política.

Com a símptoma, la neu m'ha permès reflexionar sobre la lògica (més aviat il·lògica) del comportament humà. Buscant protegir-nos-en, ens hem ficat no una, sinó dues vegades, de peus a la galleda.

—Neva? Neva! Haurem d'agafar el cotxe.

Primera errada. Confonem instint de supervivència amb comoditat, i l'únic que fem és caure a la ratera com els camacus de llibre que som. "Col·lapse total a les carreteres per la neu": era el titular de la notícia més llegida el dia de la segona nevada, el 20 de març. Sí, la segona. Fent via cap a Barcelona, mai millor dit, observava el panorama als túnels de Vallvidrera des de la finestra del tren, confortablement instal·lat, i pensava si no és millor sortir una hora abans que arribar dues hores tard i amb un atac de nervis. Hem d'anar en cotxe fins i tot al lavabo?

No sé si ens podem permetre un malbaratament tan escandalós de recursos: hidrocarburs, medi ambient, temps i paciència. Al final, salut. O sí que ho sé. Per això fa temps que a casa hem decidit passar de tres cotxes (en una casa de tres persones) a un, que es mou un parell de cops a la setmana. Vaig en bicicleta i en tren, i en comptes de patir col·lapses de trànsit i de nervis, m'he aprimat i les cames em sostindran més anys i millor.

Tenim el privilegi de viure a Sant Cugat, on és raonablement còmode i eficient. Proveu-ho, tant si neva com si no. Sereu més feliços.