Nit de Reis…

"Tot plegat quelcom impensable fa uns mesos. En resum, massa incògnites per uns dies tant tradicionals"

Aquest any no ha estat un any normal, ans al contrari, ens quedarà gravat com un de molt complicat en tots els sentits. És cert que no n'hi ha cap d'igual i al llarg dels seus tres-cents seixanta-cinc dies passen moltes coses, algunes vegades favorables i altres menys, però que en podríem dir de "viure la vida".

 

Ha arribat Nadal i no sabíem imaginar-nos com el passaríem en mig d'aquesta situació desconeguda. Amb dades de contagis poc afalagadores, el comerç local obert, però amb poc públic, la restauració amb unes limitacions que difícilment podien adaptar-se a la realitat de les festes i la mobilitat reduïda al mínim imprescindible. Tot plegat quelcom impensable fa uns mesos. En resum, massa incògnites per uns dies tant tradicionals.

Quelcom tant habitual d'aquestes dates com és la relació amb les persones properes, el retrobament, els desitjos pel futur i tot el que comporta unes dates tant tradicionals d'alegria, trasbalsat per la Pandèmia que ja dura des del març.

Ho hem anat passant, mal que bé, amb resignació per les circumstàncies. Les nadalenques són festes familiars que tenen el fonament en el si de la família i la llar. Però i la nit de Reis? La nit dels infants, de l'emoció, dels somnis, de la il·lusió de veure ses majestats, les seves carrosses, la sorpresa i el neguit d'una nit única. El vespre de les corredisses, dels caramels, de la màgia de la imaginació. On queda aquesta nit? Carrers buits, llums apagades, sense la cavalcada. Aquesta diada de ben segur serà molt més trista pels infants i cal preguntar-nos quina part de culpa en tenim tots plegats per no haver fet prou bé les coses en els mesos anteriors.

 
Comentaris

Destaquem