El gener passat, el senyor Joan Carles B., jubilat de Sant Cugat, va rebre una carta de la ministra d'Ocupació i Seguretat Social d'Espanya, Fátima Báñez, que cantava les excel·lències del seu govern, entre les quals l'augment dels pensionistes, i li anunciava per a aquest 2018 un increment de la pensió d'un 0,25%. Un mes i mig després, en una nova carta, la directora general de la Seguretat Social, senyora Paula Roch, deia al senyor Joan Carles B.: "Em complau informar-lo que, d'acord amb l'ordenament jurídic vigent, procedeix un increment de la seva pensió del 0,25%."
El senyor Joan Carles B. no entenia res, perquè al llarg de tot el 2017, la seva pensió havia estat de 937,59 euros, i, de sobte, a partir del 2018, aquesta havia baixat a 932,38 euros. És a dir, 5,21 euros menys mensuals. 62,52 euros menys anuals. Davant d'això, i seguint les indicacions de la carta per a consultes, el 13 de febrer passat va entrar a la pàgina web de la Seguretat Social i va demanar que li expliquessin la rebaixa i el motiu de complaença que hi veia la directora general.
Tot seguit va rebre un correu que li facilitava un número i que deia: "Rebrà la resposta amb la major brevetat possible". La resposta va arribar el 21 de febrer comunicant-li que no li ho podien dir electrònicament i que calia que fes la consulta en persona; en el seu cas a l'oficina de Terrassa. Curiós, oi, en ple segle XXI?
Ara, el senyor Joan Carles B. es veu obligat a perdre tot un matí per formular una pregunta que li serà contestada en cinc minuts. I per fer-la, haurà hagut de pagar 3,10 euros en bitllets de tren, que és força més que l'augment del 0,25% de la seva pensió.